La fase de selecció consisteix majoritàriament en una entrevista que resulta o en la incorporació de la persona o en la desestimació de la candidatura. És un procés, però, on la persona voluntària també escull si vol o no implicar-se en l’entitat, per la qual cosa és un moment de coneixement i valoració mútua.

Per a fer la selecció, cal que tant l’entitat com el centre de salut estableixin uns paràmetres. Una de les preguntes que s’han de fer és quins perfils necessiten a l’equip, i quins aspectes han de ser homogenis i heterogenis. Per exemple, pot ser que interessi comptar amb persones de procedències culturals diverses, sobretot si aquest és també el context del centre. O és possible que calgui que tot el voluntariat compti amb certes competències, com per exemple habilitats digitals, unes capacitats que van ser molt necessàries durant la pandèmia.

També caldrà establir si les persones voluntàries poden ser o no treballadores del centre o haver-ho sigut. Això és important perquè s’hauran de definir molt bé els rols per evitar encavalcaments de tasques, i el voluntariat mai ha d’assumir la feina del personal remunerat del centre.

Un altre tema a tenir en compte és que algunes de les tasques de voluntariat als centres de salut demanen certes condicions físiques o mentals. És per això que l’entrevista pot ser un bon moment per preguntar, sempre amb respecte i només si és absolutament necessari, si la persona es podria trobar amb alguna dificultat per a desenvolupar determinades accions. Sempre s’haurà d’especificar el perquè de la pregunta, i, en cas d’obtenir una resposta afirmativa, es buscaran tasques adients per a ella i se li explicarà.

Després de l’acollida ve la fase d’incorporació, el moment en què l’èxit de la comunicació entre els diferents agents implicats en la col·laboració es fa evident o no. Per valorar-ho, és aconsellable organitzar una reunió amb les persones voluntàries i les referents de voluntariat de l’entitat i del centre.

Seguidament, caldrà fer una sessió de presentació del nou equip de voluntariat a totes les persones assalariades, explicant-los a aquests les activitats que duran a terme les persones voluntàries i a les últimes quines són les normes de la seva acció. En tot moment es tractarà de posar les persones ateses al centre, entenent el seu benestar com l’objectiu de la col·laboració.

S’aconsella que en el moment de la incorporació s’introdueixi un calendari compartit entre l’entitat que gestiona el voluntariat i el centre.

En tots els programes de voluntariat cal una figura referent que faci un seguiment de les persones que col·laboren durant tota la durada del voluntariat. És un aspecte necessari per a enfortir el compromís i la responsabilitat de la persona, tot establint una conversa constant que permeti identificar i ajustar les motivacions de la seva tasca.

L’acompanyament, a més, és especialment necessari al voluntariat sanitari perquè s’hi poden donar situacions de frustració, on la persona sent que no pot ajudar tant com voldria. En aquests casos, cal que la persona responsable actualitzi la seva situació per tal que continuï sentint-se part activa del programa. És un seguiment que hauran de fer alhora els centres de salut i l’entitat, però l’equilibri pot fluctuar depenent de les seves respectives realitats: per exemple, si l’entitat és petita, l’acompanyament per part del centre haurà de ser més gran.

Una de les eines per a dur a terme aquest acompanyament és l’anomenada avaluació ‘in itinere’, que ve a ser un formulari amb uns indicadors bàsics establerts conjuntament entre tots els agents implicats. L’enquesta resultant l’hauran de respondre el voluntariat, l’entitat, el centre de salut i les persones ateses.

Una altra eina útil són, evidentment, les reunions. És aconsellable que s’organitzin trobades periòdiques entre les persones responsables del voluntariat i representants del centre de salut i de l’entitat. Si s’escau, també seria recomanable incloure algunes persones voluntàries en aquestes reunions.