Partint de les definicions exposades als dos apartats anteriors, la governança democràtica és un marc de govern en què l’entitat incorpora les diferents veus implicades en la presa de decisions, resultant en uns processos i normes que apoderen totes les persones de manera transversal.

Així, la governança democràtica dona poder als diferents grups que estan més o menys implicats en una entitat per a que tinguin veu en les decisions que, inevitablement, els apel·len. Totes aquestes veus, al seu torn, exerciran el seu poder en l’horitzó del bé comú.

En aquest sentit, es parlarà de governança democràtica quan: es considerin primerament els objectius del grup, es cooperi en la definició d’objectius, es respecti el pla de treball col·lectiu, s’aporti el coneixement de tothom, s’assumeixin responsabilitats concretes que derivin dels acords col·lectius, es considerin tots els punts de vista, i es preparin les reunions i trobades per tal d’impulsar aquestes actituds.

En resum, aquest marc de governança s’estructura en la codecisió i la co-construcció, un espai on cap veu és ignorada, però cap veu s’imposa sobre les demés. Es tracta, com ja s’ha assenyalat, d’un principi que garanteix una millora en el funcionament de l’entitat, perquè quan una veu es manifesta i sent que aporta coses, s’implica més en l’organització, i d’aquí es camina fàcilment cap a una millora dels resultats.

La governança democràtica està formada per dos estadis o dimensions, la participació i la decisió, que es definiran de manera detallada als dos apartats següents.

L’acte de decidir és el pas definitiu de la governança democràtica, l’acció de prendre part activa en els acords que defineixen l’entitat i el seu funcionament. Es tracta d’un aspecte que, a més, té un caràcter que camina cap a la transcendència, i és que si bé s’inicia en una expressió individual de la veu, es tracta d’una onada que, a través de la influència en l’equip i, a partir d’ell, en el servei i l’organització, es projecta inevitablement a l’exterior de l’entitat cap a la comunitat on es desenvolupa la tasca o inclús més enllà.

De fet, cal escoltar les veus individuals però considerant-les de forma col·lectiva amb les agrupacions naturals, que poden tenir un pes relatiu que variarà segons la idiosincràsia de l’entitat.