La participació a les entitats ha de fer referència a totes les veus que hi estan implicades: estructura de l’entitat, base social, voluntariat i persones usuàries, si és que n’hi ha. És important escoltar-les a totes, ja que, contràriament, la presa de decisions caurà en errors d’unilateralitat.

Tanmateix, per a la participació digital, cal tenir en compte algunes especificitats pel que fa a les veus que s’escolten. Precisament perquè l’abast de les eines digitals és més gran que els de les analògiques, caldrà fer un petit filtratge que permeti classificar les veus per a fer-ne una millor escolta i trasllat a l’organització.

El primer és conèixer les temàtiques d’interès dels diferents grups de participació. Per exemple, les persones sòcies segurament no tindran interès en qüestions sobre l’àmbit laboral, que d’altra banda serà una temàtica primordial per a les persones treballadores. Alhora, també serà necessari saber el perfil de les persones que componen cada grup, cosa que permetrà identificar barreres a la participació digital (dificultats d’accessibilitat, bretxa digital, idioma...).

Finalment, també serà aconsellable definir quina capacitat d’incidència pot tenir cada veu en relació amb les diferents temàtiques. Per fer això caldrà fer-se la següent pregunta: fins a quin punt allò que s’està valorant afecta i és afectat per aquest grup determinat de persones? La lògica que caldrà seguir per a respondre la pregunta és que com més impacte tingui una temàtica sobre aquest grup, més pes ha de tenir la seva participació.

Avui en dia hi ha una gran diversitat d’eines que o bé estan pensades directament per a la participació, o tenen mecanismes que s’hi poden adaptar. Partint dels objectius de la participació, caldrà definir quin tipus d’eina es cerca. Poden ser pissarres digitals (Jamboard, Draw.io, Discourse), sociogrames (Gephi, Sometics), enquestes (Mentimeter, Kahoot, Google Forms), eines de votació canalitzada (Civiciti, Loomio), trobades en línia (Jitsi, Zoom, GoogleMeet), espais de diàleg (Decidim), eines d’edició col·laborativa (Google Drive, Owncloud) o plataformes de seguiment de projectes (Trello, CommonsCloud, Taskboard).

Un cop s’hagin recollit diferents opcions, caldrà saber, de cadascuna de les eines, de quina llicència es disposa, el cost, el seu grau de complexitat, els dispositius des d’on es pot fer servir i el grau d’interoperabilitat. A partir d’aquí es podran definir les eines que més interessen a l’entitat per a la participació digital.