La pandèmia, la precarietat laboral, la crisi de drets humans, les barreres per accedir a l'habitatge o l'augment de preus, són aspectes que, d'una manera o altra, condicionen el dia a dia a la nostra llar. Ens trobem en un món inestable, al qual se li sumen l'emergència climàtica o l'amenaça a la pau que comporten els conflictes bèl·lics que estan esclatant arreu del món. Ens trobem en un estat general de precarietat que, sens dubte, altera el nostre benestar i ens afecta personalment. Però, fins a quin punt ho fa?

En els darrers mesos hem après com és d'important mantenir una bona salut mental, un aspecte que, donada la situació actual, es veu clarament amenaçat. Parlem d'això amb la Gisela Simon, infermera en salut mental infanto-juvenil de la divisió de Salut Mental, Althaia, Manresa. Simon també és membre de la junta de l'Associació Catalana d'Infermeria de Salut Mental (ASCISAM).

ASCISAM és una entitat sense ànim de lucre, amb més de quinze anys d'història, que treballa pel bé comú de la disciplina infermera en salut mental i de la defensa dels drets a una atenció de qualitat per a les persones afectades de trastorns mentals. L'entitat té com a objectius el compartiment del coneixement, el foment de la investigació científica i la lluita contra l'estigma social de la salut mental.

Què és la infermeria de salut mental i quines tasques dueu a terme?

Les infermeres de salut mental donem assistència a persones, famílies i a la comunitat a través d'assistència domiciliària o en hospitals, sempre promovent i fomentant una bona salut mental. A la infermeria de salut mental treballem, sobretot, amb les estratègies d'afrontament per ajudar en la gestió emocional de les persones, però també creiem en la necessitat de les institucions per promoure la cerca de recursos socials i evitar, així, l'empitjorament de la precarietat que s'està vivint en moltes llars.

S'ha parlat molt de com ha afectat la pandèmia, però la situació actual de precarietat pot afectar a la salut mental de les persones?

Davant la creixent inestabilitat derivada de la crisi econòmica mundial, i ara que estem sortint d'una pandèmia, ha augmentat la situació d'inestabilitat i de pocs recursos. Això ha provocat que moltes persones pateixin un esgotament emocional i un sentiment d'insatisfacció amb la vida.

Actualment, hi ha gent que viu, o ha hagut de viure, el fet de no poder sostenir una llar, el no poder gestionar les despeses regulars, una situació de desocupació o precarietat laboral, a més de la pèrdua dels recursos psicosocials. Situacions, com per exemple els desnonaments, o la pèrdua de la llar, també són factors d'estrès molt alts que poden comportar problemes de salut mental greus.

Quins tipus d'efectes pot provocar una situació de precarietat com l'actual?

La precarietat pot provocar efectes negatius i enormement significatius en la salut mental com poden ser problemes de confiança, ansietat, depressió, insomni, addiccions o sentiments de soledat, I en el pitjor dels casos, fins i tot, pot derivar en el suïcidi de la persona que la pateix.

La precarietat també afecta el nostre entorn més directe. Una situació així fa que no puguem tenir cura de les nostres relacions interpersonals. No tenim temps per poder cuidar les nostres amistats i, encara pitjor, el nostre entorn familiar.

"Una situació així fa que no puguem tenir cura de les nostres relacions interpersonals".

D'altra banda, hi ha persones que ja estaven diagnosticades de salut mental. Com els afecta la situació actual a elles?

L'estat actual fa que tinguin condicions molt més precàries, perquè els hi suposa una dificultat, per exemple, a l'hora de trobar feina. També és complex encaixar en un entorn social, quan segueix havent-hi tant d'estigma. I a vegades, també, la xarxa familiar que tenen no és suficient per sostenir de vegades aquestes malalties cròniques, com seria un trastorn mental greu.

Podem creure que la precarietat pot afectar més a les persones amb més responsabilitats com ara les adultes. Com afecta les persones més joves?

Sovint trobem en moltes ocasions infants i joves que passen moltes hores al domicili sols. El motiu és que els pares i les mares treballen llargues jornades laborals. Això comporta que no tinguin supervisió parental. Aquest és un clar factor de risc al fet que puguin desenvolupar també algun trastorn mental, com hem vist clarament amb l'augment de l'ús de les tecnologies i els riscos que suposen les pantalles i els trastorns de les conductes alimentàries.

"En alguns casos és una peça clau el fet de poder demanar ajuda a temps".

Què podem fer si ens trobem en una situació així?

Per trobar una salut mental positiva hem d'intentar anar resolent els problemes del dia a dia que ens van apareixent. Però què passa si aquests s'acumulen i a més no som capaços de resoldre'ls?, doncs que la salut mental pot trontollar. En alguns casos també és una peça clau el fet de poder demanar ajuda a temps. Malauradament, encara hi ha molt d'estigma al voltant de la salut mental, i per vergonya o per pensar que un sol pot amb tot, es triga a demanar ajuda i això l'únic que fa és agreujar la situació.

Demanar ajuda és bàsic.

El primer és que la persona pugui detectar el problema, que hi ha un problema greu, que no és un problema temporal i que aquest problema s'ha de solucionar. A continuació, en el cas que pugui comportar un problema de salut mental, és prioritari demanar ajuda, sigui a un amic o a un familiar, i entrar així al circuit de salut mental. Hi ha coses que es poden resoldre a nivell ambulatori que, si es detecten a temps, la situació no s'agreuja i no va a més.

Durant la pandèmia, les professionals sanitàries van patir molt en salut mental. Com ho vau viure des de la infermeria de salut mental?

El moment de la pandèmia va ser molt dur per a tothom. I pels sanitaris, evidentment, també. Molts professionals, en els quals m'incloc, ens ha passat factura a nivell mental una situació com la pandèmia. La càrrega de treball que teníem era molt alta, al mateix temps que continuàvem fent la feina el millor i màxim que podíem: es continuaven fent les visites a l'ambulatori, a l'hospital, als domicilis, si s'havia d'utilitzar EPI, anàvem amb ells, etcètera. Intentàvem gestionar les coses que podíem en línia, però era complicat.

També ens havíem de multiplicar. Jo mateixa vaig haver de deixar la meva unitat d'hospitalització de salut mental i em vaig reubicar a Urgències durant uns mesos. Així que sí, l'afectació en salut mental ens ha tocat a tots.

"S'està millorant molt amb el tema de l'estigma, però evidentment falten recursos".

Són suficients els recursos en salut mental?

És veritat que ara s'està centrant més el focus en la salut mental. Per desgràcia, com t'he dit, la pandèmia ha fet que sorgissin molts més problemes, així que per això se li està donant més importància. S'està millorant amb el tema de l'estigma, però encara hi ha feina a fer. Ja hi havia un problema existent i ara s'ha agreujat. Hi ha moltes llistes d'espera i hi ha molta gent que necessita ajuda. Les càrregues de treball són altes i falten recursos.

En aquest sentit, infermeria de salut mental seguim compromeses a continuar treballant per millorar la qualitat de vida de les persones i defensant la perspectiva de cures infermeres en salut mental.