La població estrangera resident a Catalunya representa un 16% del total de la ciutadania catalana. Al llarg dels anys, el territori acull, cada vegada més, persones d’arreu del món que fan dels municipis de Catalunya la seva nova casa. La diversitat cultural és un fet estès i normalitzat, encara que el racisme i els discursos d’odi continuen formant part de la nostra realitat social.

El 28 de maig se celebren les eleccions municipals i, arran d’aquest fet, s’han obert debats amb el dret a vot com a factor vertebrador. Des del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) han llençat la campanya ‘El dret a vot, el millor antídot contra el racisme’, una iniciativa que cerca obrir el debat sobre els drets civils i polítics de la població estrangera.

“Malgrat que hi ha un consens a Catalunya a favor d’una societat inclusiva, amb instruments legals com la llei d’igualtat de tracte i no-discriminació, queda molta feina per fer. Es continuen proferint atacs contra persones racialitzades o d’origen migrant”, explica David Minoves, president del CIEMEN.

L’objectiu principal és lluitar per intentar garantir que les persones estrangeres puguin exercir el seu dret a vot i poder ser subjectes polítics actius i passius, que puguin gaudir d’eines per defensar-se a través de l’exercici del vot i que elles mateixes puguin liderar aquestes respostes. “Nosaltres defensem que totes les persones residents a Catalunya puguin exercir el seu dret a vot en totes les eleccions de qualsevol àmbit, no només les municipals”, destaca Minoves.

Diverses accions que conformen la promoció del missatge

La campanya va donar el tret de sortida amb un manifest, el qual compta amb el suport d’una vintena d’entitats i de persones que l’han signat de manera particular. Una de les situacions actuals que contempla és que, del 16% de població estrangera que resideix a Catalunya, només un 1,23% pot votar a les eleccions municipals. “Durant la campanya electoral aprofitem per divulgar aquest manifest per a totes aquelles persones que siguin sensibles a aquesta situació tan estranya”, declara el president del CIEMEN.

Aquest 1% inclou les persones provinents dels tretze països que tenen un acord de reciprocitat amb l’estat espanyol i les persones natives dels vint-i-sis països restants de la Unió Europea. Aquestes ciutadanes, però, no podran votar a les eleccions al Congrés dels Diputats o al Parlament de Catalunya.

“Volem explicar que, fins i tot, en aquestes eleccions que són les que se suposa que han de poder participar les persones migrades, aquest fet no està garantit”, expressa David Minoves. Gràcies a les xarxes socials, el centre pretén divulgar el missatge del manifest i, a més, programaran actes presencials a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Girona, Tarragona i Lleida. En algunes ocasions, les activitats seran trobades de petit format, dedicades a les persones i col·lectius de migrants que se senten interpel·lades per aquesta situació.

Revisar les funcions del padró, com a circumstància cabdal

Un dels temes principals que es posarà sobre la taula és el padró d’habitants. “Aquesta eina és fonamental perquè obre la porta a l’accés als drets, a l’àmbit de la salut, a l’ensenyament i a serveis socials. No tots els municipis estan garantint l’empadronament a totes les persones que viuen als municipis, i especialment aquelles que estan en una situació administrativa irregular”, diu Minoves.

Per tant, la finalitat d’aquesta lluita és la proposta que el dret a vot estigui vinculat al veïnatge i no a la nacionalitat. Per exemple, aquesta situació s’intensifica a municipis concrets, com Salt, o a barris específics, com el Raval de Barcelona, la població estrangera dels quals supera el 16% de mitjana i genera una situació de discriminació que ha d’interpel·lar a la ciutadania.

Un tema que inclou la totalitat de la ciutadania

Per tots aquests motius exposats anteriorment, la campanya també va dirigida a la totalitat de la societat. “Pot permetre que la gent entengui i empatitzi amb altres propostes que tracten temes com la regularització a favor de les persones que es troben en situació irregular a l’estat espanyol o la llei d’estrangeria, entre altres”, expressa el president del CIEMEN.

“Si deixem el tema de la participació de les persones migrants i l’espai que aquestes persones ocupen a la campanya electoral només estigui en mans de les acusacions, mentides i les afirmacions de l’extrema dreta, el que estem fent és estigmatitzar més encara aquestes persones”, afegeix David Minoves. El centre treballa per l’aproximació positiva de les forces democràtiques als problemes que viuen les persones estrangeres, per tal de transformar la percepció social, que vincula la migració a una dificultat, perquè passi a ser una oportunitat.

“Si veiem que durant el transcurs de les eleccions aquest tema es posa sobre la taula, estarem satisfetes perquè haurem pogut explicar a la ciutadania que alguns dels temes que són competència municipal, no són tractats per aquelles persones a qui els afecta”, conclou David Minoves.