Set mesos després de l’inici del genocidi perpetrat per l’Estat d’Israel a Palestina, la comunitat internacional continua sense moure fitxa de manera decidida per garantir la protecció de la població civil, l’accés a l’ajuda humanitària i, en definitiva, exigir que es posi fi a un episodi de violència i impunitat insuportable que ja ha causat la mort de prop de 40.000 persones a Palestina, entre elles uns 15.000 infants.

En aquest context, en els darrers dies estudiants d’arreu del món ha fet un pas més en les protestes i han acampat a les universitats per mostrar la seva solidaritat amb el poble palestí i condemnar els actes genocides comesos per Israel. L’inici d’aquesta onada de mobilitzacions té l’origen a diverses universitats dels Estats Units i, en poc temps, s’ha estès com una taca d’oli a escala global.

Les imatges de la dura repressió que han patit les estudiants nord-americanes de campus universitaris com el de Colúmbia (Nova York) o Virgínia, amb centenars de detencions, no han aturat les mobilitzacions. Ans al contrari, han esperonat encara més el moviment estudiantil per organitzar-se arreu i aixercar-se contra la guerra i les complicitats amb Israel.

A l’Estat espanyol, des de fa uns dies, desenes d’estudiants estan acampades –de moment, de forma indefinida– a la facultat de filosofia de la Universitat de València per posar el focus en el genocidi que no cessa i exigir a governs, institucions i universitats el trencament inequívoc de les relacions amb Israel.

Ara, les protestes estudiantils arriben també a la resta de l’Estat i a Catalunya, on centenars de joves convocats per col·lectius com el Comitè Estudiantil en Solidaritat amb el Poble Palestí, Universitats amb Palestina i la Red Universitaria x Palestina han acampat a l’Edifici Central de la Universitat de Barcelona (UB) per dir prou al genocidi, a les complicitats amb Israel i a la repressió al moviment en solidaritat amb Palestina.

Segons anuncien, l’acampada marca el punt de partida d’un “procés de mobilització a les universitats públiques catalanes com el que hem vist arreu del món” i, com a mínim, es mantindrà fins al dimecres 8 de maig, el dia en què s’ha convocat un Claustre Extraordinari a la UB per discutir i aprovar una moció en suport al poble palestí, pel trencament de relacions institucionals i acadèmiques amb universitats, centres de recerca, empreses i altres institucions israelianes, així com per exigir a la Generalitat de Catalunya i al Govern espanyol que facin el mateix.

Una mobilització global que va començar a les universitats nord-americanes

La mobilització estudiantil propalestina que va germinar a les universitats nord-americanes, on les protestes han estat reprimides sense contemplacions, s’ha propagat a molts altres campus universitaris i ha marcat el camí a seguir per a les estudiants catalanes.

“Volem replicar l’exemple del que està passant a les universitats dels Estats Units i altres llocs com París o València; creiem que hem de sumar-nos a aquest moviment i replicar-lo aquí perquè tenim molt clar que la joventut no pot quedar al marge de la situació que s’està vivint a Palestina”, explica a Xarxanet el Pablo Castilla, membre del Comitè Estudiantil en Solidaritat amb el Poble Palestí.

Des dels col·lectius d’estudiants volen mostrar el seu suport “a totes les estudiants i persones represaliades” per unes protestes que consideren “un exemple molt positiu per al jovent”. Alhora, creuen que cal “denunciar la hipocresia dels governs que s’omplen la boca parlant de valors i de llibertat mentre reprimeixen brutalment les estudiants que es mobilitzen contra el genocidi palestí”, afegeix Castilla.

En la mateixa línia, el Marc del Alcázar, treballador universitari i membre del col·lectiu Universitats per Palestina, apunta que les mobilitzacions a les universitats dels Estats Units –“un país que és el principal garant de la violència exercida per Israel i el primer proveïdor d’armes per al genocidi”– han estat una clara font d’inspiració per al moviment estudiantil català que s’està mobilitzant.

“És molt significatiu que les protestes hagin començat al país on és més difícil obrir aquest tema i lluitar contra la complicitat estructural que existeix amb el lobby sionista”, assegura Del Alcázar, qui celebra que les mobilitzacions estudiantils “hagin aconseguit posar aquest tema sobre la taula i polaritzar la societat al voltant d’un tema en què, a priori, tot faria pensar que el suport de la població nord-americana a Israel és molt majoritari”.

Per al membre d’Universitats per Palestina, tot plegat és un senyal inequívoc que aquest nou episodi de violència que dessagna Palestina ha marcat un abans i un després en la manera de veure aquest conflicte: “S’ha produït un trencament molt clar entre la versió oficial que donen els governs, justificant constantment la violència exercida per Israel, i tot el que la gent ha vist i sentit des que es va iniciar aquest nou genocidi, perpetrat amb la complicitat dels seus governs”.

Trencar relacions amb Israel per no ser còmplices del genocidi

Una de les principals demandes de les convocants de la mobilització és acabar amb els vincles de les universitats públiques catalanes amb l’Estat d’Israel, un fet que contribueix a normalitzar les polítiques i actuacions de l'Estat hebreu als territoris palestins ocupats.

“Fins ara, els posicionaments per part de les universitats s’han caracteritzat per intentar mantenir una equidistància que, a la pràctica, és un aval i una legitimitat a l’Estat d’Israel”, diu el Pablo Castilla, qui posa el focus en els convenis de col·laboració amb universitats israelianes, però també “amb empreses que fan negoci amb l’ocupació i són còmplices del genocidi, com HP, Siemens o el Banco Santander, entre moltes altres”, assenyala.

De la mateixa manera, des d’Universitats per Palestina advoquen pel boicot acadèmic amb universitats i centres de recerca israelians “perquè són, clarament, un element de normalització institucional de la violència que exerceix Israel diàriament”, afirma Marc del Alcázar.

En aquest sentit, l’activista considera que les universitats israelianes no són espais neutrals ni oberts a la crítica respecte del que està fent el seu estat. “Ben al contrari, si mirem els seus webs hi podem trobar missatges clarament polítics que donen suport a la intervenció del seu govern a Gaza; a banda que són una de les fonts més importants del coneixement i de la tècnica que es desenvolupa per fer més sofisticats els mètodes d’ocupació”, rebla.

Més enllà de l’àmbit universitari, la protesta de les estudiants vol posar l’accent a denunciar i exigir als governs espanyol i català que trenquin immediatament “amb la complicitat envers Israel, exemplificada en relacions diplomàtiques, polítiques, econòmiques; així com que posin fi al comerç d’armes que avala el genocidi”, exposa el Pablo Castilla.

Un moviment amb vocació de sumar

La vocació del procés de mobilització impulsat per la comunitat universitària és sumar, estendre’s al màxim de centres universitaris i unir la seva lluita a altres col·lectius que vulguin solidaritzar-se amb el poble palestí i denunciar la complicitat amb Israel. Una tasca, recorden, que a Catalunya fa molt temps que duent a terme moltes persones de grups com la Coalició Prou Complicitat amb Israel o la Comunitat Palestina de Catalunya, entre altres.

“Al cap i a la fi, el que estem fent nosaltres és sumar-nos a tot aquest moviment que ha nascut de la mateixa societat catalana i que fa temps que està treballant per generar i enfortir la mobilització”, apunta el Marc del Alcázar, qui projecta l’acampada a la UB “com un espai que faciliti que tots aquests col·lectius tinguin un espai on reunir-se, discutir, debatre, presentar propostes i estendre’s a més espais”.

Així ho fa palès també el manifest que signen les convocants de la mobilització universitària: “Fem una crida a estudiants, docents, treballadors i treballadores a sumar-se per continuar estenent la lluita contra el genocidi i la complicitat d'empreses, institucions i governs a cada facultat, cada institut, cada barri i cada centre treball”, i conclouen que “l'exemple de les acampades als Estats Units, França, Alemanya, Itàlia o València marquen el camí a seguir”.