Regina Díez, del departament de Gestió d’Iniciatives Solidàries de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, està satisfeta d’haver recaptat més de 630.000 euros per un tractament d’immunoteràpia útil per a pacients amb limfomes agressius.

Aquest, anomenat CAR-T, vol donar una oportunitat a les persones que pateixen aquest càncer de la sang i que han esgotat totes les possibilitats terapèutiques sense sortir-se’n.

Del total recaptat, 4.500 euros han arribat de les persones que han donat diners en el marc de la campanya que va engegar l’ONG a través del moviment #GivingTuesday.

L’entitat continuarà treballant per arribar al milió d’euros que costa l’assaig clínic, innovador a Europa en el camp dels limfomes de Hodgkin.

A quantes persones afecta el limfoma de càncer?

El limfoma és el càncer de la sang més freqüent. Afecta cada any a més de 7.500 persones a l’Estat espanyol. Hi ha dos grups de limfomes: el limfoma de Hodgkin i els limfomes no Hodgkin. Aquests últims representen un grup heterogeni de més de 30 subtipus diferents.

Quines són les possibilitats de curar-se?

En el casos de limfomes agressius com per exemple el limfoma de Hodgkin, el 80% dels pacients es restableix després de sotmetre’s a cicles de quimioteràpia intensiva i, sovint, a un trasplantament autòleg de medul·la òssia. No aconseguim restablir el 20% que haurà d’enfrontar-se a un trasplantament d’un familiar 50% compatible. Alguns d’aquests pacients esgotaran totes les possibilitats terapèutiques sense arribar a assolir la remissió de la malaltia. Per això, un tractament d’immunoteràpia CAR-T és una oportunitat única.

Normalment a quin perfil de persones afecta?

El limfoma de Hodgkin afecta sobretot persones joves, especialment d’entre 15 i 35 anys. Aquest subtipus de la malaltia representa un 15 o 20% de tots els tipus de limfoma i té un bon pronòstic de curació en 8 de cada 10 afectats. D’altra banda, els limfomes no Hodgkin són un grup molt heterogeni de malalties hematològiques.

Són tots agressius?

Hi ha dos tipus de limfomes no Hodgkin: els agressius i els anomenats indolents. Aquests últims a vegades no s’han ni de tractar però són molt difícils de curar. En canvi, els limfomes agressius s’han de tractar amb altes dosis de quimioteràpia i, en ocasions, amb trasplantament de medul·la òssia, però són curables. Un dels més habituals és el limfoma B de cèl·lules grans, que suposa un 30% dels limfomes no Hodking. Són malalties que es diagnostiquen a persones de totes les edats.

L’assaig clínic que voleu finançar és innovador a nivell internacional?

Absolutament. Només hi ha dos assaigs clínics d’immunoteràpia CAR-T per a limfoma de Hodgkin i limfomes no Hodgkin de tipus T. Concretament, són estudis experimentals que s’estan realitzant als Estats Units i a la Xina amb resultats positius, tot i que només s'han pogut tractar poc més de 30 pacients. El nostre assaig clínic, el qual anomenem ‘La Fàbrica de cèl·lules imparables’, serà el primer assaig clínic per a limfoma de Hodgkin i limfomes T de tot Europa i el primer del món en modificar limfòcits T de memòria.

És un assaig costós i per això necessiteu un milió d’euros en total. A través de la campanya de captació de fons emmarcada en el moviment #GivingTuesday voleu arribar als 4.000 euros. Com va la recaptació?

Si, és un projecte molt costós perquè no és una teràpia estandarditzada. El CAR-T es fabrica expressament per a cada pacient receptor amb les seves cèl·lules. A més, la fabricació de les cèl·lules modificades s’ha de fer en una sala blanca, especialment dissenyada per obtenir baixos nivells de contaminació. Ha de tenir els paràmetres ambientals estrictament controlats: partícules en aire, temperatura, humitat, flux d'aire, pressió interior de l'aire, il·luminació... Són espais molt cars. A finals de novembre, hem pogut recaptar més de 630.000€, 4.500€ d’ells gràcies al #GivingTuesday.

Creu que s’inverteix prou en aquest tipus de malaltia?

És un problema de volums i de desconeixement. La societat coneix cada cop més l’existència dels càncers de la sang, sobretot la leucèmia. Però les altres malalties són molt més desconegudes que altres tipus de càncers, com el de mama o el de pulmó que, a més, són molt més prevalents a la societat. El fet que hi hagin més casos fa que aquestes malalties siguin financerament més interessants per a les empreses farmacèutiques. Per això, des de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, no només investiguem exclusivament la leucèmia i els altres càncers de la sang, sinó que fem recerca sobre els tipus més comuns i també sobre d’altres que només afecten a menys de 10 persones a l’any al nostre país.

És el primer cop que participàveu al moviment #GivingTuesday?

Participem en el moviment del #GivingTuesday des que es va generar. Sempre com a ONG promotora de la iniciativa. Creiem que aquest moviment col·lectiu afavoreix la participació ciutadana, la qual es pot mobilitzar no només fent una donació econòmica, sinó com a voluntària i fins i tot donant sang o medul·la òssia. Amb el #GivingTuesday, entre tots, pretenem crear el concepte d'’un dia per donar’, allunyant-nos del consumisme dels dies anteriors al moviment, el BlackFriday i el Cibermonday.

En quin punt es troba la Fundació Josep Carreras i quins projectes de futur teniu en ment?

La Fundació ha complert aquest any 30 anys de lluita contra la leucèmia. Estem feliços d'haver pogut inaugurar el primer centre de recerca nacional i europeu focalitzat de forma única en l'estudi de les leucèmies i resta d'hemopaties malignes. Malgrat els avenços aconseguits en aquests 30 anys de treball, seguim tenint un somni clar: aconseguir que la leucèmia sigui algun dia una malaltia 100% curable en tots i per a tots els casos.