El director de la Fundació Joan Salvador Gavina i, fins ara, vocal de participació de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), Jordi Balot, ha estat escollit nou president de la FCVS per als pròxims quatre anys a l’Assemblea General Ordinària celebrada el passat divendres dia 15 de juny. Balot ocuparà la presidència per substituir a Francina Alsina, que ha deixat el càrrec després de complir dos mandats de quatre anys.

Jordi Balot es presentava amb una candidatura tancada de Consell Directiu, acompanyat de diferents representants d'entitats: Charo Sillero (Sant Joan de Déu – Serveis Socials de Barcelona) per ocupar la vicepresidència, Ramon Nicolau (Fundació APIP ACAM) en el càrrec de secretari general i Jaume Montserrat (FCVS) al capdavant de la tresoreria. Les vocalies les ocuparan: Enric Canet (Casal dels Infants), Marta Solé (Fundació Infantil Casa Ronald McDonald), Carmen Torralva (FCVS) i Josep Masip (Creu Roja Catalunya).

Després de resultar escollit, Balot ha afirmat que els seus objectius prioritaris per aquest mandat són “potenciar l‘apoderament del voluntariat català com a agent imprescindible per a construir una societat més justa i solidària amb les persones més vulnerables des de cada territori, així com la importància de mesurar l’impacte de la nostra acció voluntària”.

Quins propòsits t'has marcat per aquests quatre anys de mandat?

Crec que els temes prioritaris s’han de centrar en el moment social, polític i econòmic en què vivim, que és complex però ple d’oportunitats. No podem deixar passar l’oportunitat de fer valdre la tasca del voluntariat i el seu compromís en la construcció d’una societat més justa i solidària. A més, hem de ser capaços de recollir la informació de tot el que fem amb indicadors d’impacte que mostrin la repercussió social.

Com es mesura aquest impacte de l’acció voluntària?

Hi ha una part que és relativament senzilla de valorar i mesurar, la quantitativa. Aquí mesuraríem quants voluntaris tenim a Catalunya en l’àmbit social, quantes hores hi dediquen, a quantes persones estem acompanyant des del voluntariat... El repte important, però, és ser capaços de mesurar l’impacte de la cohesió social que té el voluntariat. Els voluntaris fan moltes tasques, molt de suport que es tradueix en un desenvolupament de les persones i de les famílies.

És la part més complicada.

Encara no sabem com fer-ho, sé que hi ha llocs on s’està mesurant, com per exemple al País Basc o en universitats. Els voluntaris també tenen un impacte econòmic: els milers d’hores que hi dediquen a fer voluntariat. Hem de ser capaços de mesurar en què es tradueix cada euro que aporta l’Administració Pública.

Quina importància té, doncs, el voluntariat per construir una societat més justa i solidària?

El voluntariat aporta molt a una societat que es preocupa per la seva ciutadania, per les persones més vulnerables. El seu compromís encaixa perfectament amb la coordinació necessària amb els professionals. Entenc que el voluntariat no cobreix llocs de feina sinó que complementa la tasca dels professionals d’una manera molt important i rellevant. En definitiva, el voluntariat contribueix a cohesionar la societat.

Per què vas decidir presentar la teva candidatura?

Jo sempre he cregut molt en el voluntariat, vaig començar a fer-ne als 18 anys i ara tinc 53. Tota la meva vida he estat vinculat a l’àmbit del voluntariat, amb acció directa o gestionant equips de voluntaris. Són 4 anys els que porto a la Junta Directiva i crec que aquest àmbit el conec força. En aquest context, es presentava el repte de fer el relleu a una presidència que acabava. En aquest darrer mandat de la Junta ens hem marcat unes línies estratègiques que ara hem de seguir desenvolupant. Em sento còmode. Compto amb un equip que és molt potent i amb el que es pot treballar molt bé, des de la confiança i la corresponsabilitat. Tenim un bon camí per recórrer.

Quines són aquestes línies estratègiques?

La primera és la de l’apoderament dels voluntaris i de les entitats de voluntariat, i que siguin un interlocutor vàlid davant de l’Administració. La segona, gira al voltant de la Llei del voluntariat. L’any 2015 es va aprovar en el Parlament la llei, un fet molt important per reconèixer els drets i deures del voluntariat. Queda pendent que es desenvolupi també una llei de l’associacionisme. Des del punt de vista de la Federació, una de les línies estratègiques gira al voltant de la implantació territorial, que ja està feta, però que s’ha de consolidar i potenciar-la en determinats aspectes. I finalment, també volem ampliar la nostra base social.

Com donareu suport a les entitats?

Ara farem la planificació de la feina però està molt clar que l’acompanyament s’ha de fer des de la proximitat, des de l’escolta activa. Hi ha eines com el ‘Ben a prop teu’, les visites al territori i estar al costat de les entitats. És important el paper dels coordinadors, tant per detectar necessitats i demandes de les mateixes entitats com per intentar donar resposta.

D’on ve la FCVS i cap a on va?

Hi ha una línia de continuïtat. Crec que s’ha fet una tasca molt important de posicionament del voluntariat i com a interlocutor el nostre paper hem de seguir desenvolupant-lo i potenciant-lo. Nosaltres hem de ser interlocutors amb les Administracions Públiques per poder desenvolupar polítiques socials, juntament amb tot el Tercer Sector Social. Aquest és un repte que hem de seguir mantenint. D’altra banda, hem de seguir posicionat les entitats de voluntariat perquè les administracions els facin costat.

Si t’imaginessis la FCVS d’aquí a 4 anys com t’agradaria veure-la?

Tinc esperança que es potenciï molt el compromís social com a país. Tenim moltes lleis socials aturades pel Tribunal Constitucional. El Govern actual s’ha compromès a dur-les a terme. Les entitats socials hem de fer força i potenciar que aquestes lleis es duguin a la pràctica. M’imagino una federació que estigui contenta perquè ha desenvolupat i ha contribuït a desenvolupar aquestes lleis socials i, en definitiva, que el seu desenvolupament beneficiï als col·lectius més vulnerables.