La participació és l’acció i l’efecte de prendre part en alguna cosa, de compartir... El terme es pot utilitzar per referir-se a la capacitat de la ciutadania d’involucrar-se en les decisions polítiques. Per tant, si tenim en compte la participació de les persones vinculades a la nostra associació, les estem donant l’oportunitat d’implicar-se en l’àmbit polític a través dels òrgans de govern (l’assemblea i la junta directiva) com d’altres espais de participació (grups de treball, comissions, etc.).

La participació pot prendre moltes formes, des de les més modestes i limitades fins a les més profundes i completes. Es reconeixen tres nivells de participació segons els graus de decisió de les persones:

• Informació: els grups i els individus reben informació sobre les accions proposades, però no tenen possibilitat de canviar-les. La informació, per ella mateixa, no implica participació, però sí que és fonamental per poder dur a terme una participació adequada.
• Consulta: els grups i els individus interessats opinen sobre un projecte o un pla i els seus punts de vista són estudiats i tinguts en compte.
• Decisió conjunta: els grups o afectats sobre un tema són convidats a estudiar-ho, discutir-ho, i finalment, a participar en el procés de presa de decisions. Pot implicar que les decisions adoptades siguin vinculants, tot i que normalment la darrera paraula la tenen els responsables finals.

D’altra banda, hi ha moltes maneres diferents de participar dins d’una entitat, des del soci o membre de base que participa esporàdicament, al voluntariat i, fins i tot, a l’equip coordinador, directiu o junta general. En aquest sentit, podríem distingir diferents nivells dins d’una escala de participació:

• Participació esporàdica: persona que participa en activitats puntuals, tallers, xarrades, etc. Normalment són associats i voluntariat.
• Compromís puntual: persona que, a banda de participar esporàdicament, agafa un compromís concret en un determinat moment. Per exemple, elaborar el cartell d’un acte, anar a les assemblees anualment, dinamitzar o fer un taller o una xerrada puntualment per a la temàtica concreta, etc.
• Col·laboració habitual: persona amb un compromís regular de base. Pensem en dinamitzadores habituals de tallers, xerrades, activitats que gestionen determinats esdeveniments, que participin en l’estratègia de l’entitat, en les seves decisions, en comissions, etc.

Existeixen diverses possibles pautes d'actuació i recomanacions relacionades amb la participació interna. No es tracta només d'aplicar uns determinats mecanismes o instruments, sinó que la clau de l'èxit és abordar les dimensions cabdals que asseguraran la participació interna a les entitats, per exemple:

• uns òrgans de govern oberts a les persones associades
• l'aplicació d'uns mecanismes normatius que facilitin la participació interna
• el desenvolupament de polítiques de comunicació interna.

D’altra banda, Pere Mora i Ticò, en els seus articles sobre “el dèficit de participació interna en les associacions, 2006” recomana cinc grans àmbits per aplicar mesures que facilitin la implementació d’un model més participatiu: òrgans de govern, mecanismes normatius, accions de comunicació interna, mecanismes de gestió de la informació i avaluació, i mecanismes de transparència.

Nosaltres parlarem d’una barreja on creiem s’aglutinen els més importants a tenir en compte:

Dins dels òrgans de govern, els mecanismes que facilitin la participació poden ser:

• La participació en la presa de decisions estratègiques i de gestió
• Existència de comissions de treball com a element clau que afavoreix la implicació activa en els diversos projectes i activitats de l'associació.
• El treball en xarxa amb altres entitats és fonamental per assolir el repte d'incrementar l'impacte, la projecció i la coherència de les activitats de les entitats.

La participació activa i la renovació dels càrrecs dels òrgans de govern: són elements indispensables per tal d'implementar un model de gestió obert i dinàmic. En el que respecte als mecanismes normatius, les associacions poden promoure la participació a través de les normes escrites que regulen el seu funcionament intern. A continuació es detallen els principals mecanismes que es poden aplicar.

• El reglament intern permet a les associacions regular el seu funcionament en el dia a dia més enllà del que es planteja en els estatuts. Disposar d'un reglament de règim intern mostra un interès per desenvolupar una estructura organitzativa eficient i que permet orientar les persones que hi col·laboren (socis i voluntaris) respecte al funcionament, tasques, àrees i responsabilitats existents a l'entitat.
• El codi ètic permet establir normes pel que fa a allò que es considera correcte o incorrecte en la conducta i en la presa de decisions de les associacions. A més, garanteix que els òrgans de govern de l'associació prenguin decisions amb responsabilitat social, contribuint a l'interès general de la societat i afavorint la participació interna.
• El Pla de participació demostra una clara orientació de l'associació a la democràcia interna amb l’existència d’un marc estratègic.
• El Pla de comunicació interna facilita el procés de fidelització i fomenta la sensació de pertinença a l'entitat. A més, és desitjable que les entitats promoguin reunions periòdiques amb les persones associades i voluntàries per a informar i exposar l’estratègia de l’entitat, generar debats interns i diàleg entre òrgans de govern i equips, etc.
• Els mecanismes d’avaluació i transparència donen legitimitat a les activitats i accions de l’associació de la qual formen part, i on també poden participar els diferents actors/es relacionats amb l’entitat. Rendició de comptes, participació en les avaluacions d’activitats, participació en l’aprovació de pressupostos, ens fa partícips de mecanismes de qualitat de la nostra entitat.