El primer pas és posar per escrit allò que s’ha pensat. No n’hi ha prou en tenir la idea, sinó que aquesta s’ha de plasmar sobre el paper després d’estudiar-la, meditar-la i fonamentar-la. És interessant realitzar aquesta tasca entre vàries persones i comptant amb la participació de diversos grups d’interès i persones expertes. Aquest fase ha de comptar el títol del projecte i donar resposta a qüestions com: què, per què, per a què, com, quan, qui, amb qui, i quant costarà. A més, inclourà aspectes sobre avaluació i legalitat.

En els programes intergeneracionals, els beneficis són recíprocs i multidireccionals perquè totes les generacions s’enriqueixen a partir del treball continu que es realitzar al llarg el programa. A una major participació de les parts implicades des de la gestació del projecte, més gran i positius seran els resultats que s’obtindran. En aquest sentit, resulta interessant treballar aspectes com la superació d’estereotips respecte a persones d’altres generacions o la sensació de guany i experiència amb l’edat.

Es fa difícil imaginar un programa intergeneracional sense un treball en xarxa entre diverses entitats, organitzacions i agents perquè la relació entre aquest resulta intrínseca al contingut de les relacions que s’estableixen entre persones de diverses generacions. Per a un treball en xarxa de qualitat, és imprescindible una sensibilització prèvia i tenir consciència que la unió farà possible un millor assoliment dels objectius. Tothom ha de mostrar generositat per compartir idees i honestedat per reconèixer les aportacions de cadascú.