Parlar de futur és parlar d’incertesa i si una cosa és segura en aquests temps, és que incertesa és justament el que tindrem en el futur.

Com podem saber quin serà el futur de les entitats? Difícil de dir, però sí que podem mirar al passat i al present i intentar veure i preveure com serà el futur.

Mirant enrere podem dir que el moviment associatiu ha format part de la societat des de fa temps (anys i segles, inclús!) i són múltiples els camps on es treballa: esport, veïns i veïnes, cultura, medi ambient, col·lectius com dones, infants, gent gran... I igual que s’han anat dissolent entitats, també se n’han anat creant. És, per tant, un moviment viu i que s’ha anat adaptant als temps. La pròpia essència de l’associacionisme fa fàcil que persones (sensibles, inconformistes, inquietes, lluitadores, utòpiques) s’ajuntin i treballin per una causa comuna.

Fent un cop d'ull a les entitats avui dia, segur que trobem elements comuns entre àmbits diversos, pobles i ciutats, i entitats de totes mides. Dificultat d’arribar a nous públics, manca de participació interna, pocs recursos i molta feina a fer, complexitat dels temes de direcció i gestió, burocratització de la relació amb les administracions públiques, així com desconeixement de les múltiples obligacions que les associacions tenen en matèria legislativa. Quasi res...

Tenim tendència a pensar que el moment en el qual vivim és el més difícil de tots, però estic segura que en el futur seguirem pensant el mateix. L’avui sempre és el moment més complicat, perquè és el que hem de gestionar. Però justament mirant aquest avui, podem identificar grans blocs de treball que les entitats haurien de posar sobre la taula per millorar i tenir futur.

Visibilitat. Què seria de les ciutats i pobles sense el moviment associatiu? Què seria de tantes i tantes necessitats que s’estan cobrint des del tercer sector? Per tant, treballar per la visibilitat externa de les entitats, hauria de ser tan essencial com la pròpia activitat. No podem canviar l’entorn o treballar per les missions que siguin pròpies de cada entitat si aquestes no tenen presència en la societat. Les associacions són un referent i han de tenir el reconeixement que es mereixen. Però no vindrà sol. Cal posar-lo en valor, també, des de les pròpies entitats.

Persones. La participació no s’aprèn per osmosis. Cal acompanyar les persones dins les entitats a formar part del dia a dia de les associacions. No només com a receptors de serveis o usuaris de les activitats, sinó també com a part activa de la mateixa. Però això que tots voldríem, no passa sol. S’han de definir funcions, accions i, sobretot, acompanyar-ho. La participació és possible, però cal trobar l’encaix de cada persona. També tornar a posar les persones en el centre. Les associacions són grups de persones amb una missió conjunta, no un objectiu individual ni un espai on fer-se veure.

Sostenibilitat. En sentit ampli. Les entitats necessiten ser sostenibles econòmicament. Ni que siguin poques, les factures no es paguen soles. Per tant, pensar i treballar pels ingressos futurs serà un tema necessari. Cal trobar un equilibri entre recursos propis (generats per la pròpia entitat) i recursos externs (d’altres col·laboradors o de les administracions públiques). També la sostenibilitat ambiental haurà de formar part del dia a dia de les associacions: què s’està consumint? Quin és l’impacte ambiental? Com es pot minimitzar? Ser no lucratius no implica ser responsable en tots els camps. Però que sí cal tenir la mirada oberta a millorar en tots els àmbits possibles, no només els que tenen relació amb la missió.

En general, quan sentim la paraula repte ens espanta el concepte. No ens sentim còmodes en la incertesa. Però els reptes són només això: aspectes que hem de conèixer, afrontar i treballar-hi. Qui té un per què, trobarà tots els com. No entenguem els reptes presents i futurs com obstacles a superar, sinó com oportunitats per seguir construint i treballant per fer un món millor. Per tots i totes, i des de tots els àmbits.

Per tancar, si hagués de resumir el principal repte de futur de les entitats diria que no és només necessari tenir una bona causa. Està més que bé que ens mogui el cor. Però cal posar-hi direcció i gestió. Cal preocupar-se per aquelles coses que no vol fer ningú: aportar estratègia, dirigir el pla d’acció, portar els comptes, alimentar les xarxes, tenir cura de les relacions... per tal que la visibilitat, les persones i la sostenibilitat formin part de les entitats. Que el cor guiï les organitzacions, però que el cap li posi direcció i ordre.