Des de fa més de vint anys, cada 22 de maig celebrem el Dia Internacional de la Biodiversitat Biològica. Es tracta d’un dia per recordar aquest concepte tan romàntic que sovint s’aprofita per reivindicar la seva importància amb tota mena d’activitats. El problema rau en el fet que el seu estatus de “trending topic” és efímer i, encara pitjor, també mal interpretat.

Efectivament, la biodiversitat és fascinant. La caòtica genètica dansa de la mà de la severa selecció natural i esclata en un mural de creativitat adoptant infinites formes, colors i comportaments que porten al límit les estratègies de supervivència als racons més inhòspits del planeta. Però la importància de la biodiversitat no és merament estètica. Si bé és cert que tots els motius de dies internacionals i mundials són molt importants, la biodiversitat mereix molt més que un dia perquè la biodiversitat ho és tot. La biodiversitat ens dona oxigen, menjar, roba y una infinitat d’altres serveis ecosistèmics. Però no un dia a l’any, sinó cada dia, cada segon. La biodiversitat ho és tot per a nosaltres i fins i tot en formem part, però, en canvi, nosaltres, l’espècie més intel·ligent i poderosa que mai ha existit al planeta, ens limitem a destruir-la sense pietat.

Esclaus d’una insaciable cobdícia, vuit mil milions d’éssers humans destruïm hàbitats, introduïm espècies exòtiques invasores, incloent-hi malalties, contaminem l’aire, el sòl i l’aigua i sobreexplotem els recursos naturals. Malauradament, la nostra limitada perspectiva no ens permet adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. A poc a poc, amb cadascuna de les nostres accions quotidianes, col·laborem, ignorants, en la destrucció de la natura fins a l’extrem que cada dia perdem unes 150 espècies. Sí, cada dia. Resulta fàcil alienar-se quan el problema emergeix a milers de quilòmetres, però també ens afecta a tocar de casa i, en definitiva, estem parlant del mateix planeta. Tots en som còmplices.

Podem continuar mirant a un altre costat, però algun dia no molt llunyà trobarem a faltar alguna espècie important. Què passarà si un bon dia desapareixen les abelles? O les granotes? O les tortugues? O els ratpenats? Podria passar. Existeixen riscos reals ara mateix. Aleshores ja serà massa tard. No destruirem el planeta i tampoc no desapareixerà l’espècie humana, però patirem.

Per contra, pots analitzar els teus hàbits. Què menges, què vesteixes, com et desplaces, com et diverteixes... Totes les teves accions tenen un impacte negatiu sobre la biodiversitat. Això és inevitable, però pots fer que aquest impacte sigui mínim. Per començar, hi ha actituds que són intolerables i s’han d’erradicar de manera immediata, com abocar residus en espais naturals o, també, en zones urbanes, alliberar animals i plantes exòtics, malbaratar aigua i menjar, llençar tovalloletes humides, compreses i altres residus sòlids al vàter, etc. Coses de sentit comú que encara molta gent no entén. Possiblement per ignorància però sovint també per indiferència, perquè la gent té altres preocupacions més immediates o perquè no valoren gens la seva pròpia vida. Aquest és el col·lectiu més difícil de conscienciar i que potser, tristament, només reaccionarà davant sancions. O potser ni tan sols amb això.

Però si vols, pots anar molt més enllà. No és tan difícil. Si realment et preocupa el futur de la biodiversitat, el teu planeta i el teu propi benestar, pots fer moltes coses més. La primera directriu és evitar el consumisme. Abans de comprar qualsevol cosa, planteja’t si realment ho necessites, si millorarà la teva qualitat de vida i reflexiona sobre com es pot haver aconseguit. Quant de terreny ha estat destruït, quanta aigua s’ha consumit, quant de diòxid de carboni s’ha produït, quants arbres s’han talat, quants animals s’han assassinat... En segon lloc, vigila què menges. Menja sa. No cal deixar de menjar carn, però no podem continuar amb la quantitat, qualitat ni crueltat d’avui en dia. Amb menjar-ne un parell o tres de dies a la setmana n’hi ha prou. Recorda que els embotits i altres derivats també computen. Busca productes ecològics i de proximitat sempre que puguis. A continuació, desplaça't a peu o en bicicleta sempre que sigui possible. Evita al màxim el cotxe, la moto i el patinet elèctric, encara que diguin que són ecològics. I, si encara vols anar més enllà, mulla’t. Implica’t en projectes de conservació. Al nostre país hi ha moltes entitats que treballen incansablement per a la conservació de la biodiversitat cada dia. La teva aportació pot ser clau.