Suïssa va aprovar en referèndum el dret de les persones del mateix sexe a contraure matrimoni, i ho va fer amb el 64% dels vots favorables, després de 40 anys de reivindicacions. No obstant això, fins a l’1 de juliol d’enguany encara no hi haurà la possibilitat real de fer-ho, tot i que des del mes de gener ja s’ha obert una primera fase per poder fer efectiu el reconeixement del matrimoni de les parelles casades a l’estranger. Actualment, les parelles del mateix sexe només poden constituir-se com a parella de fet en el registre, tot i que també, des de 2018, està reconegut el dret d’adopció.

Entrevistem Maria von Känel, copresidenta de Ehe für alle -Matrimoni per a tothom- i directora general de Regenbogen Familien -Famílies de l'arc de Sant Martí-.

Després de set anys de debat parlamentari, un referèndum va aprovar el dret al matrimoni igualitari a Suïssa. Com valores el procés?

El camí cap a aquesta votació va ser llarg, des que les persones homosexuals es van organitzar per primer cop i van exigir la igualtat política. El procés parlamentari d’aquesta llei per al matrimoni ha durat set anys. Una vegada i una altra, aquest projecte de llei ha estat atacat en totes les seves clàusules: matrimoni, donació d’esperma, adopció conjunta... Als opositors els molesta que el ‘matrimoni per a tots’ s'introdueixi sense una esmena constitucional. I la donació d'esperma per a parelles de lesbianes és, en les seves paraules, "legalment i moralment qüestionable". L'interès superior de l’infant es queda pel camí.

Sigui com sigui, un comitè no partidista amb representants principalment de la Unió Democràtica Federal (UDE) i la Unió Demòcrata Cristiana (UDC) es va apoderar del referèndum. Van aconseguir recollir les firmes necessàries i lliurar el referèndum amb més de 59.000 vots l'abril de 2021. El dia de la votació es va fixar aleshores per al 26 de setembre de 2021, quan un 64,1% de les votacions fou a favor del matrimoni per a tothom. Finalment, el Consell Federal i el Parlament van aprovar la llei el desembre, i l’1 de juliol de 2022 entrarà en vigor, possibilitant legalment els casaments homosexuals. L'acceptació de tots els cantons ens fa molt feliços i és molt inusual a Suïssa.

Com han estat tots aquests anys de debats i incertesa per a les famílies LGTB+?

Les famílies LGTB+ teníem tots els motius per estar de celebració, però la campanya del referèndum no va ser fàcil: moltes persones van patir devaluacions i discriminació, es van denunciar molts més delictes d'odi, recollits per cert gràcies a Helpline en cooperació amb Pro Juventute, que també donava suport a les criatures que han crescut amb parelles del mateix sexe, donant l'oportunitat de trucar a un telèfon d'emergència en cas de discriminació i assetjament.

I és que hi havia enfrontaments públics constantment. L’oposició penjava cartells que mostraven nens plorant, amb frases que criticaven durament les famílies LGTB+, que es van haver d’enfrontar a moltes reserves i prejudicis, i fins i tot a l'hostilitat pública. La discriminació es va fer tangible i palpable.

Per tot això és urgent, fins i tot després de la votació, garantir una reducció de la ignorància i els prejudicis que encara hi ha a la societat. És fonamental per a totes les persones que les nostres famílies siguin reconegudes i respectades. El llenguatge inclusiu i la representació pictòrica de diferents formes de vida i famílies poden ajudar. Es tracta de reconèixer la diferència i viure la diversitat com una cosa positiva. Les diverses formes de família a Suïssa enriqueixen la nostra societat, i la interacció respectuosa amb els altres millora la qualitat de vida de tothom.

Des de l'aprovació el setembre passat, quina és la vostra valoració? Com dius la seva aplicació no serà efectiva fins al mes de juliol...

Actualment, estem en contacte amb totes les autoritats implicades. Algunes oficines del registre civil fins i tot han informat activament i han posat en marxa un sistema de preguntes freqüents perquè tota la informació estigui disponible i els canvis implementats perquè els primers casaments es puguin celebrar sense problemes a partir de l'1 de juliol de 2022. L'únic que trigarà uns anys a implantar-se és la sol·licitud en línia de la identitat o el passaport dels nostres fills i filles. Malauradament, la base de dades actual no pot registrar dos progenitors del mateix sexe. Estem en contacte amb l’administració i els hem proposat una solució perquè escriguin una nota sobre pares i mares del mateix sexe al formulari online.

Quins són els reptes següents per al moviment LGTBI+ a Suïssa?

La llista és llarga. Perquè en molts àmbits encara experimentem una vegada i una altra discriminacions subtils o legals. També en el context del matrimoni. Perquè no hem aconseguit la plena igualtat. Les parelles de dones que compleixen el desig de tenir un fill amb una donació d'esperma mèdicament assistida a l'estranger o amb una donació d'esperma privada només poden obtenir la paternitat legal conjunta mitjançant un procediment d'adopció de fillastres. L'accés a la donació d’esperma tampoc està encara regulada legalment per als homes trans. Especialment quan el seu gènere s'esmenta al certificat de naixement. Perquè a Suïssa, la persona que dona a llum sempre és una dona, independentment del que diguin documents oficials, encara que ja estigui reconegut legalment com a home. També calen solucions per garantir que els certificats de naixement emesos a l'estranger amb dos pares, dues mares o persones amb un tercer sexe, siguin reconeguts a Suïssa d'acord amb el dret internacional.

De la mateixa manera, han d'existir normes legals a favor dels nens i dels pares que en tenen cura, independentment del seu gènere, estat civil, orientació sexual i identitat de gènere. Actualment, estem fent una defensa política perquè s’implementi una revisió de la llei de filiació. En la mateixa línia està la demanda per la protecció dels infants intersexuals contra la cirurgia de reassignació de gènere no mèdica. També queda pendent l’autodeterminació dels joves trans. Encara hi ha molt potencial de millora en el canvi d'identitat de gènere, i en general les persones no binàries segueixen sense estar prou reconegudes a Suïssa.

Evidentment, el dret al matrimoni no ho canvia tot...

No, com deia queden molts temes. N’he dit alguns en relació amb les famílies i matrimonis, però respecte a gènere, salut o educació hi ha moltes reivindicacions pendents, com la introducció d'almenys una opció de gènere addicional als documents oficials o la possibilitat de suprimir per complet la indicació de gènere als documents. Hi ha obert un ampli front per prohibir les anomenades "teràpies de conversió", intents de "guarir" determinades identitats o orientacions de gènere. En aquesta línia també queda pendent un combat real contra els delictes d'odi, començant pel seu registre sistemàtic, la conscienciació de les autoritats, la formació dels agents de la llei i l'obligatorietat de la prevenció a les escoles. També es reivindica la necessitat de posar fi a la discriminació que pateixen els homes que tenen sexe amb altres homes en àmbits com la donació de sang, que no és possible de facto per ells. L’orientació sexual ha de deixar de ser un criteri d’exclusió.

Un gran tema també és la manca de conscienciació a l'escola, l'orientació sexual o la identitat de gènere poques vegades es discuteixen a l'escola, encara que són especialment vulnerables a l'assetjament i la discriminació, sovint no saben què atenir-se.

I la llista és encara més llarga. Ni de lluny podem parlar d’una victòria total a Suïssa, ni en els plans jurídic i polític ni en el social. Després de tot, el 36% de l'electorat va dir activament que no al matrimoni per a tothom. L'acceptació social creix amb aquests èxits polítics, però calen més canvis a tot arreu. Cal un moviment fort i visible amb molts models positius.