Fa uns dies publicàvem ‘Quant es necessita per portar un nivell de vida acceptable a Barcelona?’ en referència a una investigació sobre pobresa infantil. Per aprofundir en la recerca, hem tingut l’oportunitat de palar amb la Irene, autora de l'estudi.

Quines motivacions et van portar a posar en marxa aquesta investigació?

Un de cada tres infants està en situació de pobresa relativa a Catalunya. Davant la complexitat del fenomen, els paràmetres basats només en la renda no són suficients. Des del grup de recerca PSITIC-URL hem participat en el projecte ImPRovE, que ha impulsat la construcció de pressupostos de referència comparables en diverses ciutats europees per a l’anàlisi de la pobresa. Em va motivar contribuir-hi ja que aquest indicador no existia aquí. Alhora, és un indicador més multidimensional i local que posa èmfasi en les necessitats de les famílies amb infants.

Els pressupostos de referència s’han establert a partir de cistelles de béns i serveis, podries explicar-nos en què consisteix aquest indicador?

Il·lustra els recursos mínims necessaris per assolir un nivell de vida acceptable perquè les persones puguin complir amb les posicions socials. Hem identificat les següents cistelles de béns i serveis: alimentació saludable, roba, descans, lleure, higiene, salut, relacions socials, benestar en la infantesa, mobilitat i habitatge. Els recursos s’han determinat mitjançant guies oficials, coneixement expert, dades d’enquestes i el consens amb grups de discussió.

Parlant de les “àrees densament poblades”, s’ha tingut en compte una relació habitant/àrea concreta?

Sí, hem comptat amb Barcelona i àrea metropolitana, així com amb poblacions de la província amb més de 50.000 habitants i una densitat de 1.500 hab./km².

Quan es considera que algú no disposa dels recursos mínims per participar com a membre d’una societat?

Quan una persona no pot complir amb les posicions socials: ser mare, pare, ciutadà, estudiant o d’altres.

En l’estudi es constata que un infant té major pes que la presència d’adult més en una llar, en quines edats s’inclou cada col·lectiu?

Adults (homes i dones) de 30 a 50 anys, infants de 10 anys i 14 anys amb bona salut i amb autonomia que viuen en zones urbanes. Segons l’indicador, un infant de 10 anys a la llar suposa un pressupost addicional d’un 75% respecte a l’estimat per una persona sola, molt similar al d’un segon adult a la llar que és del 73%.

La investigació tracta la incidència econòmica que poden tenir, per exemple, persones amb discapacitat en una família?

No, seria una qüestió interessant per a futures recerques.

En total són 10 famílies de Barcelona que han format part de l’estudi, com s’ha dut a terme la tria?

Són 10 tipologies de família combinades amb els 4 perfils anteriors: llars d’un adult; d’adult i un infant; de 2 adults; de 2 adults i 1 infant, i de 2 adults i 2 infants.

T’ha sorprès alguna de les conclusions que has extret de la investigació?

L’alimentació és l’àmbit amb més pes relatiu en relació al pressupost global, quan no es té en compte l’habitatge. El segon àmbit amb més pes relatiu és el benestar en la infantesa en les llars amb 2 infants. L’educació és la que requereix un major pressupost dins d’aquesta categoria pels materials escolars. En canvi, l’accés a serveis públics redueix el pressupost en mobilitat i salut.

Consideres que aquest estudi, tot i contextualitzar-se a Barcelona, pot servir de referència per a altres ciutat europees o, fins i tot, d’arreu del món?

Participar en el projecte ImPRovE ens ha donat l’oportunitat d’aportar aquest indicador en el nostre context, el qual ja existeix en d’altres països i es fa servir per orientar les polítiques socials i per acompanyar les famílies en situació de pobresa.

T’aventures a presagiar si els recursos mínims seguiran augmentant els pressupostos de referència en els proper anys?

És difícil de valorar perquè els recursos mínims varien segons els preus, la provisió de serveis públics o els hàbits culturals. Per això és important actualitzar l’indicador periòdicament.