En moltes ocasions, l’entitat contracta puntualment una persona per fer una determinada feina. El més habitual és que aquesta persona estigui donada d’alta com a professional autònoma a la Seguretat Social. Però es pot donar el cas que la persona que hagi de fer la feina sigui algú que no estigui donada d’alta en aquest règim de cotització i que, per tant, no tingui aquesta condició de professional pel que fa els efectes fiscals.

La diferència principal entre les dues figures és qui organitza la feina o servei a prestar, i si es tracta d’una prestació puntual o si es fa de forma habitual o continuada.

Si la persona intervé com a organitzadora del servei o participa en els resultats que es derivin de l’activitat, necessàriament ha de ser una persona amb la consideració de professional, i haurà d’estar cotitzant com a autònoma. Les retribucions que perceben aquestes persones tenen la consideració de rendiments de l’activitat professional, als efectes de l’IRPF.

En canvi, si la persona només es limita a fer la feina, però tota l’organització de l’activitat recau en l’entitat i, a més, té una retribució fixa independent del resultat obtingut, i no es dona la condició de que sigui una feina habitual, aquesta retribució es considera com a rendiments del treball en l’IRPF d’aquesta persona.

Un exemple d’aquesta diferenciació seria el següent: l’entitat vol fer una formació i contracta una persona que s’ocupa d’organitzar tots els continguts del curs i del material, defineix o acorda horaris i espais i tot allò necessari per a dur a terme l’activitat. Aquest seria el cas d’una professional autònoma.

Si és l’entitat la que fa tota la preparació, defineix continguts, proporciona materials, i tot allò que calgui, i la persona només s’ocupa d’impartir la sessió formativa i, a més, és una acció esporàdica i puntual (és a dir, no la fa de recurrentment i continuada en el temps) es tractarà d’una persona col·laboradora i no caldrà que estigui donada d’alta en el règim d’autònoms de la Seguretat Social.

La figura de la persona col·laboradora només es pot utilitzar per a les tasques derivades d’impartir conferències, col·loquis, seminaris o similars. No serviria, per exemple, per pagar a una persona que s’ocupi de l’administració de l’entitat, ni per fer de professora de formació de forma continuada. Sempre s’ha de donar aquesta situació de no recurrència en el temps, i entendre que aquesta feina no és el mitjà de vida de la persona.

Una altra possibilitat de fer pagaments a persones que tinguin la consideració de rendiments del treball serien les retribucions per l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, però amb la condició de que les autores cedeixin el dret a l’explotació, i sempre i quan, l’activitat no es pugui entendre com a una activitat econòmica o empresarial.