L'expresident dels Lluïsos de Gràcia, i actual delegat territorial de la Federació d'Ateneus de Catalunya a la ciutat de Barcelona, Oriol Hosta, és un dels membres destacats del col·lectiu Ateneus per la Democràcia (AxD), una organització absolutament assembleària que no respon a cap jerarquia i que reivindica la llibertat d'expressió des del món de l’associacionisme cultural.

Ets un dels representants del col·lectiu ateneístic 'Ateneus per la Democràcia'. Com definiries aquesta organització?

És una peça més imprescindible per aconseguir una societat una mica millor. Aquesta és la voluntat del món ateneístic. Els ateneus treballen perquè els seus associats aconsegueixin arribar a un concepte una mica naïf, que és la felicitat. Aquí les persones es troben pensant, decidint i organitzant moltes activitats de caràcter esportiu, lúdic o cultural. Al decidir què fan, contribueixen a generar aquesta felicitat. En aquesta línia, AxD pretén ser una baula imprescindible més en aquest procés polític en el qual ens trobem immersos a Catalunya i a Europa.

Jo crec que les entitats han de tenir opinió i posicionament. Una entitat que es declari sense opinió ni posicionament, jo crec que menteix.

Per tant, sou un col·lectiu amb opinió i posicionament, oi?

Jo crec que les entitats han de tenir opinió i posicionament. Una entitat que es declari sense opinió ni posicionament, jo crec que menteix. Sempre hi ha un posicionament, altra cosa és que el missatge vulgui ser més o menys explícit. I jo crec que han de posicionar-se perquè el seu entorn entengui de què va la pel·lícula. I la pel·lícula simplement va de decidir, de democràcia, de que ens organitzem per poder decidir què fem. I això en tots els aspectes de la nostra vida: socials, econòmics, de lleure o, per exemple, polítics.

La llibertat d'expressió està amenaçada?

Quan mires el que està passant al teu entorn polític i mediàtic sí que te n'adones que la llibertat d'expressió està coartada, absolutament capada. Nosaltres no ho vivim en primera persona però sí que es nota que segons quines coses, a certs estatus no els senta bé. Per tant, poder-ho dir, poder-ho defensar o poder-ho plantejar, s'ha de poder fer.

Fa uns dies va haver-hi una polèmica amb l'Ateneu Adrianenc, que va llogar una sala al partit d'ultradreta VOX perquè hi dugués a terme un acte. Això també és llibertat d'expressió?

Ostres, quin debat més interessant!

El feixisme com a tal, probablement sí que no hem de permetre que sigui proposat ni explicat. Segurament en aquesta línia trobaríem el límit de la llibertat d'expressió.

I tant!

És molt complex això, però si ens volem posicionar en la llibertat d'expressió hem de poder dir que tota expressió ha de ser respectada i escoltada. Després tu decidiràs si allò t'interessa o no. Ara bé, el feixisme com a tal, probablement sí que no hem de permetre que sigui proposat ni explicat. Segurament en aquesta línia trobaríem el límit de la llibertat d'expressió. Aquests senyors i senyores proposen coses que tots hem acordat majoritàriament que no hem de permetre que passin.

I és en aquest moment que els hem de dir [a VOX] que no poden venir a presentar unes propostes que claríssimament traspassen unes línies de falta de respecte. Per tant, no val tot. Que ‘la meva entitat és molt oberta i que vingui tothom i...’ home, justament ara que t'estic dient que ens hem de posicionar, també ho fem en aquesta línia. I, per tant, com diuen els que en saben, al feixisme no se l'escolta, al feixisme se'l combat.

...i se'l destrueix, acaba la dita

Exacte. I per aconseguir-ho, hem d'evitar que se'ns instal·li a casa nostra i deixi anar el seu discurs amb el qual no hi estem gens d'acord. De la mateixa manera que també busquem i posem línies vermelles amb quin tipus d'empresa o fons pot patrocinar les activitats que organitzem, probablement des de les entitats hem de ser curosos amb qui introduïm a casa nostra, malgrat el preu que ens paguin sigui molt interessant econòmicament. No ens vendrem per un plat de llenties.

Podem expressar-nos a favor d'allò i en contra d'allò altre. Fem-ho, perquè això ens clarificarà moltes idees.

Parlàvem de llibertat d'expressió i de generació d'opinió. Les entitats culturals, els ateneus en aquest cas, heu de fer sentir aquestes opinions, que van més enllà de l'encasellament en entitats programadores d'actes, al vostre entorn?

Jo crec que és fonamental. Seria molt interessant que totes les entitats fessin un petit esforç en aquest sentit. Quan tu tries una programació teatral o una altra, estàs expressant coses. Quan tries un tipus de peça musical per cantar amb la teva coral o per representar amb el teu grup de teatre, estàs triant i t'estàs expressant públicament. Les entitats obren les portes de casa seva perquè la ciutadania faci coses. Per tant, podem expressar-nos a favor d'allò i en contra d'allò altre. Fem-ho, perquè això ens clarificarà moltes idees.

Ateneus per la Democràcia defensa la cultura?

Si avui estem aquí, segur que és també hem defensat la cultura catalana, la llengua, uns valors que hem considerat propis, i ara és el moment d'obrir les portes i explicar-ho al món, dir-los que defensem tots aquests valors que poden ser bons per la societat que ens envolta.

Fa més de 50 anys, amb la dictadura, defensar aquests valors era gairebé impossible. Salvant les distàncies, ens trobem en un procés de retrocés de les llibertats altra vegada?

Sí, sí, hi ha accions violentes contra les façanes dels nostres balcons o símbols que hi hem penjat. I això ho estem vivint, està passant ara mateix. Hi ha una certa amenaça, per això ara més que mai hem de ser resilients. Tenim moltes entitats amb més de 100 anys d'història, que han passat per una dictadura que s'ho va carregar tot, hem estat aguantant, deixa-m'ho dir també, durant un 155, que segur que cap de nosaltres haguéssim estat d'acord en l'aplicació d'aquesta llei gairebé militar que s'ho ha menjat tot.

Ara més que mai, el sí de les entitats ha de ser un espai de cultura, de llibertat, de democràcia. I en aquest espai hem de ser resilients. I a més a més ho hem de fer veure i explicar-ho a fora. Que el món sàpiga que la nostra ciutadania més immediata, els veïns i veïnes propers a les nostres entitats sàpiguen que conformem un espai de resiliència, de cultura, de llibertat, de dret a decidir, de llibertat d'expressió... i hem de fer un esforç des de Catalunya per fer-ho més palès.