Tomàs Carandell va deixar la seva feina fa dues setmanes. Ja feia 15 anys que treballava a un CRAE com educador social, una feina que li agradava, però que ha decidit canviar per una altra molt més personal, molt més implicada. D’aquí poc, la seva llar serà el seu espai de treball i la frontera entre la seva vida professional i personal es desdibuixarà. Tomàs, la seva parella Paula i la seva filla han decidit ser família acollidora especialitzada d’especial preparació.

Es tracta d’un model d’acolliment familiar que ha començat a implementar-se a Catalunya recentment a través del Departament de Drets Socials i desenvolupat per la Fundació Resilis amb col·laboració amb la Fundació Infància i Família. Funciona des de fa 16 anys a Guipúscoa amb molt bons resultats i està pensat per a infants i adolescents entre set i 18 anys que viuen a un servei residencial i que presenten problemes de salut mental relacionats amb vivències traumàtiques. Aquest col·lectiu sovint mostra problemes de conducta o adaptació, danys emocionals greus o discapacitat reconeguda, situacions que fan que tinguin necessitats especials i que resulti difícil comptar amb una família d’acollida voluntària per ells.

Bet Soler: “El fet d'intervenir dins de l’acolliment permet donar cobertura a unes necessitats i a un perfil d'infants i adolescents que potser d'una altra manera ho tindrien més difícil”

L’acolliment especialitzat d’especial preparació (AFE-EP) compta amb un punt diferencial respecte altres models d’acolliment familiar, ja que almenys un dels seus membres de la família disposa de qualificació, experiència i formació específica per fer la intervenció i l’acompanyament. Es tracta de professionals de l’àmbit sociocomunitari, socioeducatiu o sociosanitari, i amb experiència pràctica en l’exercici d’aquestes funcions amb infants i adolescents.

“El fet d'intervenir dins de l’acolliment permet donar cobertura a unes necessitats i a un perfil d'infants i adolescents que potser d'una altra manera ho tindrien més difícil”, explica Bet Soler, directora equip tècnic AFE-EP Catalunya.

Intervenció planificada i acompanyada

Quan Tomàs i Paula van veure que es començava a implementar la prova pilot de l’AFE-EP a Catalunya, de seguida es van interessar i es van apuntar a les sessions informatives. “Des del primer moment ens va cridar molt, tant a nivell professional com personal”, explica Tomàs. “Crec que és un recurs necessari, que complementa molt bé els actuals serveis i recursos del sistema de protecció de la infància”, afegeix.

Una vegada les famílies interessades s’ofereixen a formar part del programa, es comença un procés de valoració del qual s’encarrega la Comissió tècnica mixta AFE, un òrgan format per dos professionals de la DGAIA, dos de l’Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA) i dos de la Xarxa AFE.

Tomàs Carandell: “Des del primer moment ens va cridar molt, tant a nivell professional com personal. Crec que és un recurs necessari, que complementa molt bé els actuals serveis i recursos del sistema de protecció de la infància”

L'equip realitza diverses entrevistes amb la família a través de les quals es valoren les seves competències. Després, es fan tres sessions de formació inicial per preparar-les per l’acolliment i, paral·lelament, es valoren els casos dels infants que han sigut derivats al programa per fer l’encaix amb la família d’acollida més adequada per cadascun.

Una vegada efectuat l’acolliment, cada 15 dies la família d'acollida es posa en contacte amb la família biològica per informar de l'evolució de l’infant o adolescent a nivell descriptiu, supervisat i planificat. La família acollidora també fa informes periòdics i assisteix setmanalment a trobades amb altres famílies i l'equip tècnic. A més, la persona de la família que té la formació específica rep una compensació econòmica per desenvolupar les funcions tècniques.

View this post on Instagram

A post shared by Redes AFE - Acogimiento Familiar Especializado (@redes.afe)

Una nova oportunitat per als infants i adolescents

A través d’un pla d'intervenció on s'estableixen uns objectius molt concrets i assequibles, es busca assolir la reparació emocional de l’infant o adolescent. “Es tracta de reparar el màxim possible gràcies a aquesta intervenció tan estructurada i basada en la vida quotidiana. Creiem que és aquí on es pot fer una intervenció potent”, explica Bet Soler.

Tomàs i Paula van anar avançant en el procés i cada cop estaven més i més segurs. A dia d’avui es troben en la part final del camí, ja han sigut estimats i estan en el procés de preparació i acoblament abans de la constitució de l'acolliment. Aviat coneixeran l’adolescent que passarà a formar part de la seva família.

“Tenim moltes ganes i estem molt convençuts”, reconeix Tomàs. “El fet de poder oferir-li un entorn familiar, de seguretat, protecció i acompanyament, que li cobreixi totes les necessitats, no només en termes de materials, sinó sobretot en termes afectius i emocionals, és tota una oportunitat per nosaltres i també per aquests nois i noies que venen amb una motxilla de problemes i dificultats”, conclou.