A pocs mesos de l’inici de l’estiu, el lleure educatiu es prepara per afrontar un any més marcat per les restriccions. El passat 16 d’abril, el govern va aprovar un nou decret llei destinat a l’adopció de mesures urgents per afrontar la situació de sequera. Però als anys 2022 i 2023 moltes de les activitats del lleure ja es van haver d’adaptar a la situació derivada de l’emergència climàtica.

Les altes temperatures, l’escassetat d’aigua, el risc d’incendis i la normativa que s’ha anat aplicant al respecte han condicionat la planificació del lleure, sobretot a espais naturals. Jocs d’aigua, ús de piscines privades, activitats amb mànegues, etcètera. Moltes de les activitats que s’organitzen en aquests espais tenen l’aigua com un element central.

Com s’estan adaptant les entitats del lleure a aquesta situació?

Asun Gil, cap del Departament d’Educació Ambiental i Emocional de Fundesplai, explica que ja estan treballant per poder garantir les activitats en unes condicions de benestar pels infants. “Des d'una perspectiva de corresponsabilització vers la situació, farem un ús responsable i conscient de l'aigua, i també intentarem generar refugis climàtics”, afirma. Fundesplai aposta per fer les seves activitats a les piscines municipals, repensar els jocs d’aigua per tal de reduir el malbaratament, reduir l’ús de les mànegues i reaprofitar l’aigua sobrant de les gerres del menjador.

A partir dels primers decrets de sequera publicats per la Generalitat, la Direcció General de Joventut va activar un grup de treball sobre emergència climàtica global i lleure, del qual Fundesplai forma part. Mitjançant reunions periòdiques, el grup comparteix neguits i veu de quina manera es pot ajustar allò que marca la normativa a l’activitat del lleure.

Aina Espona, responsable de la campanya de casals de la Fundació Pere Tarrés, explica que van aprofitar la situació de sequera com una eina més del projecte educatiu de la fundació. Ja des de l’any 2023, van deixar d’utilitzar mànegues i cubells i van dissenyar els 'Jocs amb consciència', mitjançant els quals es transmet als infants la importància de l’aigua i la necessitat d'estalviar-la. Aquests jocs van servir de model per crear, a petició del Departament de Joventut, uns recursos per posar les activitats a disposició de tots els esplais de Catalunya.

Asun Gil: "Farem un ús responsable i conscient de l'aigua, i també intentarem generar refugis climàtics”

Altres entitats del lleure manifesten que es troben en una situació d’incertesa davant la falta d'especificitat de la normativa respecte a l'ús de l’aigua. "El problema a vegades és que la informació no és gaire clara”, afirma Clara Bicullé, secretària general de l’Esplac. “Tenim moltes incerteses i no se'ns acaba de comunicar exactament quines seran les restriccions i mesures que s'aplicaran”, afegeix.

Davant aquesta situació, des de l’Esplac es facilita als esplais tota la informació sobre les alternatives que es poden adoptar a l’hora de dissenyar activitats en context de sequera. Algunes d’elles són la gestió de l’aigua residual que es genera als campaments per cuinar i rentar a través d’un sistema de filtratge a un clot al terra o la utilització de detergents i sabons biodegradables.

Repensar un nou model de lleure

L'emergència climàtica és una realitat a la qual ens hem d’adaptar i també fer responsables. Això implica replantejar-nos la manera com ens relacionem amb el medi ambient, el nostre model de producció, de consum i d’oci. Activitats que fins ara eren habituals, ara s’han de revisar per reduir la petjada ecològica i evitar certs riscos, i això ens obliga també a pensar noves formes de fer educació en el lleure, sobretot a l’estiu.

“Ens hem d'adaptar, si tots els agents implicats posem esforços, aconseguirem adaptar-nos a aquesta situació climàtica sense perdre l'essència del lleure”, assegura Asun Gil, qui remarca la importància que té el lleure en el desenvolupament dels infants i adolescents.

Clara Bicullé: “Des de la Generalitat s'haurà de fer una aposta per protegir el lleure associatiu a l'estiu, perquè és evident que la sequera cada cop ens ho posarà més difícil”.

Per la seva banda, Clara Bicullé remarca que s'haurà de repensar un nou model de lleure sense que aquest perjudiqui les entitats sense ànim de lucre que treballen voluntàriament en el sector. “Des de la Generalitat s'haurà de fer una aposta per protegir el lleure associatiu a l'estiu, perquè és evident que la sequera cada cop ens ho posarà més difícil”, afirma.

Educació en el bon ús de l’aigua

Una altra manera d'adaptar-se a la situació d’emergència climàtica i alhora combatre-la és fer educació ambiental a través del lleure educatiu. Aquesta és una branca que els esplais, caus, colònies i campaments ja venen treballant des de fa anys.

La comissió Reduint Petjada de l’Esplac ofereix recursos, assessorament i formació als esplais en temàtiques relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat, a més d’organitzar periòdicament jornades ambientals on es tracta de manera pedagògica l’emergència climàtica.

Aina Espona: “Si volem aquesta transformació de consciència, passa perquè els nostres infants ja creixin amb una educació directa, a partir de les vivències”

Aquest també és un dels eixos vertebradors de l’acció de Fundesplai. Una de les activitats que realitza la fundació és 'L’aigua, un gran tresor!', la qual planteja una revisió dels nostres hàbits quotidians perquè els infants prenguin consciència de com és d’important l’aigua.

Per a Aina Espona, l’educació ambiental ha de ser transversal en el lleure. “Si volem aquesta transformació de consciència, passa perquè els nostres infants ja creixin amb una educació directa, a partir de les vivències”, explica. “El lleure té un paper fonamental per transmetre aquesta idea de canvi”, afegeix.