biblioteca
Documents d’interès per a les entitats de descàrrega gratuïta.
Aquesta guia desplega els articles 17.4 i 17.5 de la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. La guia té com a objectiu facilitar eines als equips de professionals que treballen en centres d’atenció a les persones grans per tal de facilitar-hi l’estada de les persones grans LGBTI+ i evitar (i resoldre en el cas que es produeixin) possibles casos d’LGBTI-fòbia.
El 16 de març es va publicar al BOE el Reial Decret 2/2023 de mesures urgents per a l’ampliació dels drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l’establiment d’un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions. També cal tenir en compte el Reial Decret 5/2023, de 28 de juny, que ha suposat la modificació de la data d'inclusió dels i les estudiants en pràctiques a la Seguretat Social. La normativa estableix una disposició addicional al Text Refós de la Seguretat Social per a la “inclusió al sistema de seguretat social d'alumnes que realitzen pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes incloses en programes de formació”. En aquest manual s'analitza què significa això i com afecta les entitats del tercer sector.
Cada any hi ha tot un seguit de convocatòries de finançament, subvencions, premis i beques, que es van repetint. És per això que en el següent document les trobareu totes classificades per mesos i àmbits i també categoritzats entre finançaments públics i privats.
L’estiu del 2022 serà recordat, entre altres esdeveniments, per l’impacte mediàtic del fenomen de les ‘punxades’. A començaments d’estiu, un degoteig de notícies alertaven d’un nou modus operandi que, des de l’inici, quedava associat a la submissió química i les agressions sexuals. Malgrat que, a mesura que l’estiu avançava i s’anaven reunint evidències -en cap de les denúncies interposades es va trobar el rastre de cap substància- i les expertes, tant de l’àmbit de drogues com dels moviments feministes, intentaven generar una contra narrativa, el discurs del terror sexual ja havia fet el seu efecte. Es tracta, a més, d’un discurs conegut que reapareix cíclicament a través de substàncies i modus operandi diversos. Així, la hipòtesi de partida d'aquest informe és que es tracta de relats que produeixen i reprodueixen terror sexual amb l’objectiu de controlar i marcar la conducta femenina. En aquest sentit, els objectius del present informe son: Analitzar les narratives mediàtiques en l’àmbit de la violència sexual, disseccionar els mites que les conformen i el seu impacte en les narratives socials, visibilitzar totes les situacions i contextos en què es donen violències sexuals i les drogues hi son presents i indagar en la influència de les representacions mediàtiques sobre perill sexual en les pràctiques de les dones i com s’encarnen.
Els mitjans de comunicació són una de les principals fonts d’informació sobre intel·ligència artificial. La falta de coneixement de bona part de la societat sobre aquesta tecnologia i les transformacions que implica atorga als mitjans un paper fonamental a l’hora de configurar valors, opinions i actituds1 cap a aquesta qüestió. En altres paraules, els mitjans de comunicació construeixen i transmeten una determinada manera d’entendre la intel·ligència artificial. És a dir, configuren el conjunt de significats sobre els quals ens expliquem aquesta tecnologia i ens hi relacionem. Aquest informe analitza el tractament periodístic de 253 notícies sobre intel·ligència artificial publicades en set mitjans de comunicació amb presència a Catalunya entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2022. L’objectiu és observar com s’informa sobre aquesta tecnologia, identificar les pràctiques periodístiques en aquestes cobertures i elaborar un conjunt de recomanacions sobre com abordar aquest tipus d’informacions.
Arribar a fi de mes s'ha convertit en una tasca difícil. Sense haver curat encara les ferides de la pandèmia, la crisi de preus que experimentem des de fa gairebé dos anys se sofreix de manera diferent entre les diferents llars, afectant especialment els més vulnerables. Entre gener i novembre de 2022, la inflació ha reduït el poder de compra de les llars en pitjor situació un 26% més que el d'aquells amb majors ingressos.
Tot el que hauries de saber sobre agressions sexuals, ús de substàncies i submissió química i mai no t’havies atrevit a preguntar (o potser sí).
Aquest material està basat en l'estudi "Diagnòstic sobre informacions mediàtiques al voltant de les violències sexuals, l'ús de drogues i la submissió química". Si vols aprofundir en la temàtica, el pots descarregar a www.drogasgenero.info/diagnosti - co-medioscomunicacion
Un document que recull l'activitat i els resultats dels programes de Projecte Home Catalunya de l'any 2022. Exposa el seu Pla Estratègic; l'equip humà que forma l'entitat entre patronat, personal treballador, alumnat i voluntariat; la localització de les seves seus; les dades de demandes d'ajuda i entrevistes, i l'anàlisi dels perfils que han passat pels seus tractaments, que és el cor del document, on es poden observar aspectes com la procedència per municipis, les tasques de prevenció, les mesures aplicades del servei jurídic-penal i el grau d'inserció social. La memòria també recull les dades econòmiques de l'entitat.
El món està travessant una època sense precedents marcada per l'acumulació de múltiples crisis. Desenes de milions de persones passen fam. Centenars de milions més s'enfronten a pujades impossibles en el cost dels productes bàsics o de l'energia per a escalfar les seves llars. La pobresa s'ha incrementat per primera vegada en 25 anys. No obstant això, uns pocs han aconseguit treure un immens profit d'aquestes crisis. Els ultra rics han vist créixer dràsticament la seva riquesa, i els beneficis empresarials han aconseguit anivellis rècord, fent que la desigualtat es dispari. El present informe se centra en la importància de gravar la riquesa de les elits econòmiques per a abordar tant aquesta “policrisis” a la qual ens enfrontem com l'augment desorbitat de les desigualtats. L'informe detalla com, en la història recent, la tributació dels més rics era més elevada, com està guanyant terreny la idea de gravar més als qui més tenen i fer que els milmillonarios paguin la part que els correspon justament, i com més imposats als ultra rics contribueix a reduir la concentració de poder de les elits i reduir no sols la desigualtat econòmica, sinó també la racial, colonial i de gènere. Finalment, l'informe apunta a quant haurien de tributar els més rics i com aconseguir-lo, amb eines concretes i contrastades per als Governs, algunes fins i tot ja en marxa. Aquest informe mostra com una imposició adequada als ultra rics pot ser la via per a aconseguir un món més just, sostenible i sense pobresa.
El Cercle Tecnològic presenta el Baròmetre de la DonaTic, el primer estudi que radiografia la presència d edones tecnòlogues al teixit empresarial i econòmic a Catalunya. Visibilitza la tendència del sector respecte a la diversitat i equitat de gènere de les empreses TIC de Catalunya.
El Baròmetre recull dades sobre la participació en captació i retenció de talent, les polítiques d'igualtat i diversitat, les polítiques de conciliació i tendències sobre polítiques inclusives. Les dades ens aporten la construcció d'indicadors i/o indexes, com el de la bretxa de gènere o el Gender Gap Ratio per mesurar la distància que manca per arribar a la paritat de gènere o igualtat de representació i participació entre homes i dones.
