Projectes

Entitat amb més de mig segle d'experiència en la lluita a favor de les poblacions desfavorides i com a part d'un ampli moviment global, amb l'objectiu d'eradicar la injustícia i la pobresa i per assolir que tots els éssers humans puguin exercir plenament els seus drets i gaudir d'una vida digna.

Actualment treballen pel comerç just venent productes a les seves prop de 40 botigues distribuïdes per tot l'estat i la seva botiga online. I fan una important tasca de sensibilització amb les diferents campanyes que duen a terme cada any. A finals de l'any 2020, fruit del treball en xarxa amb altres entitats que duen a terme tasques en aquest àmbit, es va obrir una botiga a la ciutat de Lleida conjuntament amb Càritas Diocesana de Lleida.

Alternativa3 és una societat cooperativa que neix el 1992. Importen, elaboren i distribueixen productes ecològics de comerç just que han estat produïts respectant els drets humans, el medi ambient i la justícia social. El 1995 van posar en marxa la primera torradora de cafè de comerç just a Espanya. Allà hi elaboren tant marques pròpies, com les d'organitzacions interessades en el cafè de comerç just.

Organitzen tallers, xerrades i activitats per conscienciar a la població de la importància de les relacions comercials igualitàries. A la seva botiga online es troben tots els seus productes.

Ja fa més de 25 anys que IDEAS defensa el comerç just com una poderosa eina per eradicar les causes de la pobresa en les comunitats més desfavorides, garantint els drets, la dignitat i el desenvolupament de totes les parts implicades.

A la seva botiga online es poden adquirir tota mena de productes.

Fairtrade Labelling Organizations International (FLO) és l'organització que coordina el segell de comerç just Fairtrade a nivell internacional. Com a organització estableixen els criteris internacionals del comerç just, organitzen activitats de suport a productors d'arreu del món, desenvolupen una estratègia global per al comerç just i treballen per la promoció de la justícia comercial en l'àmbit internacional.

A la seva web hi ha un llistat de restaurants on es poden tastar productes de comerç just i un ampli recull de punts de venda.

El primer que cal fer, per tal d’orientar les accions de màrqueting de la millor manera, és conèixer adequadament el públic objectiu de l’entitat. Només així serà possible adequar la informació a cada segment de la població al qual es dirigeix l’organització. En aquest sentit, és interessant crear un document que resumeixi les principals característiques sociodemogràfiques i el comportament en línia de potencials persones col·laboradors. Per descomptat, aquesta radiografia caldrà tenir-la sempre en compte quan es defineixin campanyes i s’elaborin continguts.

Crear perfils a les xarxes socials no té cap cost per a l’entitat i, per tant, és una eina comunicativa a explotar. A més, segons diversos estudis publicats, usuaris i usuàries amb accés a internet passen de mitjana 144 minuts en les xarxes socials cada dia. D’aquí, doncs, la importància de tenir presència en aquelles xarxes en què potencials donants hi són presents. Per fer-ho correctament, és necessari dedicar temps periòdicament a programar actualitzacions dels perfils perquè, d’aquesta manera, es demostri la vitalitat de l’entitat.

Un altre aspecte a potenciar és la interacció amb les persones i amb perfils que connecten amb l’organització. Pot servir, sense cap mena de dubte, per enfortir la sensació de comunitat i es pot aprofitar aquest fet per difondre els continguts propis a través d’aquests perfils. A més, amb el poder de fer virals alguns continguts a les xarxes socials, pot ser possible arribar a conèixer persones que sense aquest mitjà mai no haurien interaccionat amb l’entitat.

Disposar d'una base de dades de persones, entitats i empreses afins a la causa dona certa autonomia i es converteix en un canal de captació de potencials associats, donants i col·laboracions. A partir d’aquí, i un cop el trànsit a la web comenci a créixer, és important oferir algun al·licient i valor afegit perquè el públic s’hi registri. A continuació, es mostren algunes idees per fer-ho possible. En tots aquests casos, el/la visitant haurà d'omplir un formulari i cedir algunes de les seves dades de contacte per accedir a l'oferta del seu interès.

• Subscripció al bloc.
• Recollida de signatures.
• Publicació de guies o e-books descarregables.
• Organització de webinars amb persones expertes o voluntariat de l’organització.

El logotip és sovint la primera porta d’entrada de la imatge de l’entitat. A l’hora de proposar la seva modificació es poden tenir en compte factors com les noves tendències en disseny gràfic o la filosofia dels agents que formen part de la nostra entitat. Ara bé, és essencial no sortir de la línia que identifica i representa l’organització. Un cop s’hagi aprovat el canvi de logotip, és important elaborar un document en què s’informi de la seva forma d’utilització.

A continuació es mostren alguns consells:

• Utilitzar un grafisme senzill i fàcil de reproduir en totes les superfícies possibles i en tots els entorns digitals.
• Procurar que s'adapti fàcilment a totes les peces i necessitats de comunicació.
• Dissenyar una versió per a formats verticals i una altra per a formats horitzontals.
• Informar de la seva posició respecte a altres elements de la pàgina web o com es reprodueix en les xarxes socials.

Igual que la tipografia, és important tenir una paleta de colors definida per al canvi de cara de l’entitat, per a les comunicacions i per tot allò que hi pugui anar relacionat (marxandatge, ‘packaging’, pàgina web,..). No és adequat escollir-ne més de dos i, si és un, encara millor. Aquests colors han d’estar perfectament definits amb un sistema que permeti identificar-los per ser impresos per mitjà d'un codi determinat (RGB, per exemple). En qüestió de colors és necessari tenir en compte la psicologia del color perquè transmeti els valors adequats.

Tot seguit es mostren algunes pàgines webs destinades a combinacions de colors:

• Color Hunter. Permet triar les gammes d'acord amb una fotografia que agradi.
• Color Hunt. Ofereix gammes cromàtiques per carregar i recarregar.

La forma en què es transmet el missatge és gairebé tan important com el missatge en si mateix. Partint d’aquesta premissa, a l’hora de redissenyar la marca de l’organització és important definir el ‘claim’, és a dir, una frase que verbalitzi un missatge clau per a l’entitat, si és que ja no compta amb una. A partir d’aquí, cal establir el llenguatge, el to i l’estil. Per exemple, si es pot fer un ús habitual d’emogis i GIFs a les xarxes socials i o si bé s’aposta per un llenguatge més formal i neutre. En aquesta decisió, serà clau definir adequadament el públic.

La Coordinadora Estatal de Comerç Just en parla com "un sistema comercial solidari i alternatiu al convencional que persegueix el desenvolupament dels pobles i la lluita contra la pobresa". Per la seva part, l'Organització Mundial de Comerç Just (WFTO) assenyala que és "una relació d'intercanvi comercial basada en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional i contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials i assegurant els drets de persones productores i treballadores marginades".

Aquest sistema parteix del trencament total amb les pràctiques del comerç tradicional. Mentre que el comerç tradicional té per objectiu aconseguir el màxim benefici econòmic, el comerç just anteposa els drets dels grups de persones productores, famílies agricultores i de les persones en general. En definitiva, promou un sistema que permet lluitar contra la pobresa i la injustícia actual, i garantir un desenvolupament sostenible.

Principis ètics

El comerç just parteix de la seva ètica tant a l’hora de produir com a la de consumir. En aquest punt es presenta de quina manera es posa de manifest aquest principi:

• Transparència i rendició de comptes. La gestió i relacions comercials han de ser clares.
• Pràctiques comercials equitatives. Garanteixen el benestar econòmic i social de les persones agricultores i productores.
• Pagament just. Les persones agricultores productores i treballadores perceben un pagament honest pel seu cultiu o producte.
• Inexistència de treball infantil o forçós. S’asseguren els criteris de l'ONU sobre els Drets de l'Infant.
• No discriminació i igualtat de gènere. Homes i dones comparteixen els mateixos drets pel que fa a contractació, salari o jubilació.
• Condicions de treball adequades. L'entorn de treball ofereix seguretat i és saludable.
• Desenvolupament de les capacitats. Ajuda als grups de persones productores perquè puguin incrementar les seves competències.
• Promoció. S'informa sobre els beneficis i avantatges que implica aquest comerç solidari, per conscienciar i impulsar la seva pràctica.
• Respecte al medi ambient. Els mètodes de cultiu o sistemes de producció busquen minimitzar l'impacte ambiental.

Els de comerç just són productes que fan servir matèries primeres sostenibles, no porten pesticides, els embalatges són biodegradables, i són comprades en mercats locals, la qual cosa disminueix la presència de peatges intermediaris. Les tecnologies amb les quals es produeix redueixen, a més, la despesa energètica i l'emissió de gasos nocius per a l'atmosfera. Cada vegada hi ha una major oferta i es poden adquirir en botigues solidàries d'organitzacions no governamentals reconegudes mundialment, fet que suma una altra garantia més d'autenticitat.

Consisteix a identificar, quantificar i monetitzar els beneficis i costos d’una intervenció pública. És a dir, traduir els resultats d’una intervenció en termes econòmics i comparar-los, facilitant així l’obtenció de valors numèrics de síntesi. Els resultats se solen anomenar beneficis, però és important no confondre’ls amb els beneficis comptables, que són el resultat de la resta entre ingressos i costos comptables. És un mètode que s’ha utilitzat sobretot en l’avaluació de polítiques de transport i de medi ambient.

L’ús d’aquest mètode consisteix a restar els beneficis i els costos, i si el resultat de la resta és positiu, significarà que la intervenció és rendible. Si el resultat és negatiu, voldrà dir que no és aconsellable dur-la a terme. També hi haurà casos en què, tot i no ser rendible, es decidirà tirar endavant el projecte perquè socialment és millor que l’opció de no intervenir o perquè políticament s’ha pres la decisió d’actuar en aquell àmbit concret.

Amb aquest mètode es tenen en compte només els seus costos, a l’hora de comparar dues polítiques alternatives. És l’anàlisi més senzilla que existeix, ja que no comporta la identificació ni la quantificació dels resultats de les polítiques comparades. Per fer ús d’aquest mètode, cal suposar que les polítiques a comparar estan assolint o assoliran un nivell igual de resultats. Això fa que sigui un mètode particularment adient per dur a terme avaluacions de programes destinats a assolir uns objectius fixats per llei o per acords internacionals.

L’anàlisi cost-conseqüències parteix de la presentació d’un llistat de tots els resultats d’una política juntament amb el seu cost. En aquest mètode es deixa en mans de qui ha de prendre les decisions la tasca de ponderar els resultats en funció de la seva importància, convertint-se en un mecanisme especialment adient per avaluar polítiques complexes, on la multiplicitat de resultats és significativa. S’utilitza principalment quan no es poden quantificar ni monetitzar els diversos beneficis existents d’una intervenció pública.

Ara bé, el mètode presenta com a principal limitació que no permet establir un rànquing de polítiques diferents en funció de la seva eficiència, precisament perquè diferents tipus de resultat vindran expressats en diferents unitats de mesura. Per altra banda, la principal utilitat d’una anàlisi cost-conseqüències és oferir una idea clara i exhaustiva de tots els resultats d’una política, i pot ser una eina molt útil per combinar-la amb una anàlisi cost-efectivitat.

Resulta útil començar les intervencions duent a terme una sessió amb tota l’organització o, si més no, amb una part representativa, de tal manera que la trobada serveixi a l’entitat per clarificar els principis de l’actuació. Cal concretar amb quina perspectiva i amb quina ètica es proposa la intervenció perquè l’organització en tingui el coneixement adequat i sàpiga quin serà el pla d’acció a seguir.

En un moment inicial, aquesta primera sessió es pot realitzar mitjançant un espai mixt amb tot el grup d’agents que formen part de l’organització. A partir d’aquest instant, però, el manual proposa comptar amb espais separats. Per una banda, indrets amb homes cis i, per l’altra, un lloc per dones i persones amb altres identitats de gènere, trans i no binàries.

Aquest col·lectiu no és qui ha de fer el treball principal en la prevenció i l’atenció de les violències a les organitzacions. Es poden dur a terme tasques amb les dones, trans i lesbianes, quan es vulguin abordar alguns temes específics, però la responsabilitat major en el canvi de cultura ha de recaure en els homes. Així i tot, pot tenir sentit fer alguna sessió per explorar com és la seva experiència amb els homes cis en l’organització en qüestió, i què necessiten les dones o persones amb altres identitats de gènere dels homes cis que en formen part.

De forma col·lectiva, les dones tenen molt a dir sobre la manera en què el masclisme afecta la seva manera de pertànyer a l’organització. Pot passar que en aquestes sessions hi hagi diferents perspectives entre les dones, fins i tot conflictes o danys a reparar. Quan això succeeix, es poden explorar i treballar aquests aspectes si així ho vol el grup, sempre sense perdre de vista que el focus de la intervenció és que elles siguin reparades i que l’organització creï espais que siguin més segurs per a aquests col·lectius.

És un primer pas per evitar que s’endevini i s’accedeixi a les dades personals o de l’entitat. Les dades personals, en el món digital, són béns molt preuats i, per tant, és imprescindible que estiguin ben assegurades i copiades en un entorn protegit.

Mesures adients:

• Fer servir contrasenyes llargues, amb lletres, números i símbols com ara %, #, & o /.
• Aplicar una contrasenya diferent per a cada servei o aplicació.
• Utilitzar el doble factor d’autenticació.
• Realitzar diverses còpies dels continguts i guarda-les en llocs segurs.

Les dades mòbils sempre seran més segures que les que proporcionen les línies wifi obertes. Cal tenir en compte que l’àmbit digital cada vegada és més utilitzat per la delinqüència per dur a terme tota mena de fraus. A mesura que la societat esdevé més connectada, aquest tipus de pràctiques augmenten i més, en un període on les restriccions fan difícil la compra presencial, situació a la qual les entitats també s’han hagut d’adaptar.

Mesures adients:

• Comprovar que l’adreça contingui la icona del forrellat i l’https. Així, les dades només seran visibles per la persona usuària i destinatària.
• Fer servir dades mòbils per a operacions amb diners o amb qualsevol altra dada personal sensible.
• Instal·lar un antivirus a tots els dispositius per tenir la protecció adequada.
• Anar amb compte amb els missatges que prometen regals espectaculars o descomptes fabulosos, acostumen a ser fraus.

Això permetrà protegir-los contra virus i programes no desitjats. Els ordinadors, les tauletes, els mòbils i qualsevol altre dispositiu han d’estar actualitzats per garantir-ne el bon funcionament i, sobretot, la seguretat. Les entitats han de comptar amb una persona responsable que vetlli perquè l’actualització es faci correctament i evitar contratemps difícils de resoldre

Mesures adients:

• Fer cas a l’hora d’actualitzar el sistema operatiu i els programes amb les darreres versions disponibles.
• Configurar actualitzacions automàtiques al mòbil i la tauleta, sempre que sigui possible. D’aquesta manera, es farà neteja d’errors interns i s’optimitzarà el rendiment del dispositiu.
• Passar l’antivirus, abans d’obrir un dispositiu extern, per comprovar que està lliure de qualsevol tipus d’infecció.

El col·lectiu LGBTI s’enfronta sovint a determinades desigualtats que poden no ser tan habituals per a la gent cisgènere i heterosexual. Entre d’altres, quan s’adrecen a un centre de salut. Hi ha professionals que tenen molt bona formació amb relació a la diversitat sexual i de gènere, però n’hi ha d’altres que tenen poc o gens de coneixement sobre aquesta qüestió. Quan això ocorre, es presenta un repte tant per a la professionals com per a pacients o persones usuàries, la qual cosa pot comportar problemes de comprensió i barreres per a un tractament òptim.

La manca coneixement i experiència en comunicació amb persones LGBTI de professionals de diversos col·lectius pot portar a l’ús d’un llenguatge estigmatitzant o massa mèdic, en el cas del personal de salut. Per exemple, homosexual en lloc de gai, o disfòria de gènere en lloc de persona trans*, i pronoms incorrectes per a persones trans i intersexuals. Fer servir aquest llenguatge pot afectar de forma considerable en la comunicació entre pacient i professional.

En cas de fer servir el nom o pronom incorrecte de la persona que s’està atenent, es pot reconduir la conversa, demanar disculpes i reconèixer que es poden cometre errors. Incloure un llenguatge sensible en la pràctica clínica, com en qualsevol àmbit d’intervenció, és un procés d’aprenentatge i, per tant, és habitual i entra dins la lògica cometre errors. En qualsevol cas, demanar disculpes i corregir-se és una acció que serà valorada per les persones LGBTI.

Si una persona fa ús de termes o pràctiques que no són coneguts per a professionals de l’atenció sanitària o social, és important demanar de forma respectuosa i sense jutjar-ho, un aclariment. Una altra estratègia pot ser repetir què ha dit la persona usuària o pacient amb altres paraules per assegurar una bona comunicació. El llenguatge ha de ser fluid i reflectir l’obertura i la sensibilitat per crear espais per a la pluralitat i la diversitat.

Algunes persones professionals de la salut i de l’atenció poden tenir curiositat per saber què vol dir ser homosexual, intersex o trans*, i volen fer preguntes per satisfer la seva pròpia curiositat. En cas de dubte, és clau considerar el següent: És necessària la pregunta per a proporcionar una atenció adequada? Quina informació prèvia tinc? Què he de saber? Com puc demanar-ho d’una manera sensible?

Especialment el col·lectiu de gent gran, han hagut de deixar la seva col·laboració durant un temps. Per tant, és bo mantenir el contacte amb aquestes persones i que se’ls faci arribar la preocupació de l’organització envers elles i les persones més properes. En cas que no es puguin reincorporar per la raó que sigui, es pot aportar serenitat a la nova situació i ajudar a tancar amb serenitat i tranquil·litat el capítol de col·laboració amb l’organització.

També hi ha algunes persones voluntàries que s'han incorporat amb motiu de la crisi. D'altres han redoblat els seus esforços amb gran generositat, també a totes elles cal manifestar-los agraïment i proximitat, i interès per la situació familiar i personal. És important que estiguin al corrent dels canvis en la situació, dels protocols, prestant atenció al fet que si aquesta actualització és només en format digital, és probable que moltes d'ells no accedeixin a la informació.

Molts d’aquests agents han fet un esforç per sostenir el treball d’entitats i organitzacions per, d’aquesta manera, cobrir les necessitats dels col·lectius més vulnerables. Agrair aquest esforç nou, puntual o sostingut és un tret d'identitat que diu molt del tarannà de l’entitat. També, en aquests moments, és important tenir presents a altres persones que s'han vist en la necessitat de suspendre les seves col·laboracions de manera temporal o definitiva, cal mostra mostrar proximitat i, arribat el cas, el suport que sigui possible.

Especificar de quin tipus d’entorn s’està parlant, si es tracta d’un projecte estatal, regional, de ciutat, de barri,... També concretar-ne la ubicació, l’extensió, els límits i aquelles característiques determinants del territori. La distribució i evolució de la població, la xarxa de transport i qualsevol altra dada d’interès general.

Avaluar la presència de minories, siguin ètniques, lingüístiques, religioses, culturals, etc. També desxifrar normes, valors, mentalitats dominants i nivells d’instrucció. Consultar les dades electorals i la seva evolució al llarg dels darrers temps.

Elaborar un inventari d’entitats culturals, per sectors, grandària, activitat, i vitalitat. Un mapa d’equipaments culturals, dels nivells d’oferta cultural, tant pública i privada com associativa i els nivells de consum d’oci i cultural.

Tenir idea de quines són les relacions administratives, econòmiques, laborals i culturals tant amb altres entitats i institucions del mateix territori com amb organitzacions similars que duen a terme accions en altres indrets.