L’òliba és un rapinyaire nocturn que habita, majoritàriament, a les zones rurals, els boscos i els nuclis urbans rurals, on estableixen els seus nius i es reprodueixen. La població d’òlibes a Catalunya ha patit una davallada en les últimes dècades, a causa de l’abandonament rural, la utilització de pesticides i altres productes químics que s’usen als cultius. Aquests fets han causat danys directes i indirectes a les famílies en diferents estrats de la cadena tròfica.

S’ha determinat que les rapinyaires nocturnes també s’han vist greument afectades per atropellaments i per la desaparició de l’hàbitat i de les zones on criar. Indrets que, històricament, havien tingut una gran presència de poblacions de l’espècie a Catalunya, com és Osona o la Plana de Vic, està confirmat per estudis científics que han patit una regressió d’òlibes i ja no se’n troben tantes.

A més, aquesta au és vigilant de camps i controladora de petits rosegadors en cultius. Una de les seves tasques de regulació dins els ecosistemes és, precisament, desenvolupar aquesta tasca de control de plagues de ratolins. Malauradament, la introducció massiva dels pesticides ha destruït el seu hàbitat, la seva alimentació i les condueix, a poc a poc, a l’extinció.

Un projecte que suma deu anys de protecció de l’òliba

Davant d'aquesta situació perjudicial per a l’espècie, l’any 2013, l’Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empodrà (APNAE) va iniciar el ‘Projecte Òliba’, una iniciativa que centra la seva tasca a estudiar i avaluar el grau d’amenaça de l’espècie als Aiguamolls de l’Empordà, i examinar fins a quin punt ha disminuït la població d’òlibes de la zona. Un dels propòsits principals és adoptar accions que facilitin la nidificació de l’espècie en aquest espai protegit i la seva àrea d’influència.

El primer pas que va seguir l’APNAE per iniciar les accions del projecte va ser la realització d’un inventari de totes les edificacions del parc natural, construccions artificials de zones agrícoles, indrets on l’òliba prefereix habitar i reproduir-se.

A partir de confirmar que la població d’òlibes s’havia reduït, l’equip va emprendre accions per construir caixes niu i col·locar-les als llocs més potencials. Des de l’inici del projecte, s’han penjat vint-i-una caixes niu i s’han trobat indicis, excrements i egagròpiles, que alguns exemplars les han estat habitant i utilitzant com a punt habitual de repòs.

Resultats positius per a l’espècie i la iniciativa

Actualment, l’equip del ‘Projecte Òliba’ està duent a terme el seguiment de les parelles i la seva reproducció, està estudiant les preferències d’ocupació de caixes niu, les característiques del comportament dels exemplars i la seva alimentació. A més, també treballen en tasques d’educació ambiental, divulgació i conscienciació a la població de la zona.

Al mes de setembre, es van observar dos polls nounats en una de les caixes niu que les voluntàries de l’entitat han col·locat. El seu naixement també s’atribueix a la manca de pluges que pateix Catalunya i a la disminució de micromamífers. A més, al llarg de l’estiu, es van albirar diferents grups de polls petits. Per tant, els resultats són positius i el nombre d’exemplars d’òliba ha crescut en l’últim període.

Algunes de les dades que s’han pogut recopilar des de l’any 2017 mostren que un 31% de les caixes niu instal·lades estan o han estat ocupades per exemplars de l’espècie, per òlibes adultes o cries d’aquesta. Des de l’APNAE també s’ha detectat que alguns dels refugis col·locats han servit com a resguard per a altres espècies, com el colom, el xoriguer comú i, fins i tot, per abelles de la mel.

Des de l’entitat, al llarg dels anys, han ampliat els objectius del ‘Projecte Òliba’, a través de les tasques de marcatge d’adults. Per poder dur a terme la tasca de la millor manera possible, es va aprofitar el cens de primavera, quan s’anellen els polls, per tal de reduir a mínims l’impacte de l’estrès que els pot causar.

De moment, el projecte té una continuïtat extensa i des de l’APNAE col·laboren amb altres entitats del territori per promoure l’educació ambiental i les xerrades per divulgar i conscienciar la població de la importància de la preservació de l’òliba.