Les greus conseqüències que provoca la contaminació produïda pel plàstic tenen un enorme abast econòmic, social, ambiental i de salut. Les desigualtats estructurals que diferencien els països i les regions del món desenvolupen un paper clau en aquest impacte que rep la societat dels tòxics i residus. S’estima que el cost total de la vida útil del plàstic és vuit vegades més elevada en els països d’ingressos baixos i mitjans, que en els d'ingressos alts.

Els països en vies de desenvolupament no compten amb regulacions ni normatives que permetin a la comunitat una menor exposició als efectes perjudicials de la producció i la contaminació per plàstics. En aquestes regions, augmenta el risc d’una nociva contaminació de l’aire, d’inundacions, de propagació de malalties infeccioses, així com les amenaces a la qualitat de vida i a les condicions laborals, molt sovint insegures i precàries.

Un estudi que mostra la gran necessitat de gestionar correctament el plàstic

Per denunciar aquesta realitat, el Fons Mundial per la Natura (WWF), amb la col·laboració de Dalberg, ha elaborat l’informe ‘Qui paga per la contaminació per plàstics?’, amb l’objectiu de plasmar aquestes exposicions i riscos que es pateixen a escala global i els desequilibris en la cadena de valor del plàstic.

Les conseqüències de la pol·lució d’aquest material només han fet que empitjorar, i es preveu que es triplicaran l’any 2040 si no es prenen mesures urgents. Segons dades de l’informe, només l’any 2019, es van filtrar dels oceans del planeta la quantitat de plàstic equivalent a 2 milions de camions d’escombraries.

Les desigualtats que colpegen els països de rendes baixes i mitjans

Un dels problemes principals que es viu és aquesta desigualtat estructural, que provoca que el cost real del plàstic, pels diferents àmbits de la societat, sigui fins a deu vegades superior als països d’ingressos baixos, encara que aquests consumeixin molt menys plàstic per càpita que els països de renda alta. Aquest fet és una conseqüència de l’absència d’una normativa global que combati la contaminació d'aquest material.

Els països de rendes baixes i mitjanes tenen una menor i limitada capacitat per gestionar el creixement del volum dels residus plàstics. Cap d’ells rep una compensació pels impactes que reben per part de les empreses i dels països que més contribueixen a la pol·lució i tampoc poden participar en els processos de presa de decisions de producció.

Per tant, aquest grup de països amb rendes més baixes es troben immersos en una lluita constant contra l’enorme volum de residus plàstics que reben, la majoria dels quals són difícils de reciclar. És desproporcionada la quantitat dels costos de la contaminació per plàstics. A més, l’estudi mostra que el percentatge de persones que ha mort per causes associades a la producció per plàstics es produeixen majoritàriament en aquests territoris.

La solució que proposa el Fons Mundial per la Natura

Amb tot, no existeix un mecanisme que permeti compartir la responsabilitat dels costos a escala mundial. El Fons Mundial per la Natura defensa que és essencial crear una normativa i un tractat que es dirigeixi als orígens de la producció del plàstic. A partir d'aquí, seria necessari establir prohibicions i eliminacions específiques de productes. L’objectiu seria minimitzar aquesta generació de plàstic d’alt risc i erradicar qualsevol possibilitat de convertir-se en contaminació.

El disseny del tractat hauria d’incloure requisits, estàndards, objectius i incentius per reduir i eliminar tots els productes plàstics perjudicials i nocius. També caldria promoure la reducció, la reutilització i el reciclatge d’aquest material.

Com a conclusió, des de l’informe es destaca aquesta idea que les mesures globals no poden diluir-se fins a descuidar la urgència i importància del problema. Sentencien que “és hora que tots els països i negociadors augmentin la seva ambició i finalitzin un tractat sobre plàstics que reflecteixi això”.