Carla Cornella: "Els animals no existeixen per servir-nos, són éssers amb el mateix dret a viure en llibertat"

LaviniaNext
Autor/a: 
Elizabeth Parcerisa
Carla Cornella, presidenta de FAADA.  Font: FAADA
Carla Cornella, presidenta de FAADA. Font: FAADA
Equip de FAADA.  Font: FAADA
Equip de FAADA. Font: FAADA
L'origen del coronavirus en un mercat d'animals vius ha encès el debat sobre la nostra relació amb els animals.  Font: FAADA
L'origen del coronavirus en un mercat d'animals vius ha encès el debat sobre la nostra relació amb els animals. Font: FAADA

Carla Cornella: "Els animals no existeixen per servir-nos, són éssers amb el mateix dret a viure en llibertat"

Autor/a: 
Elizabeth Parcerisa
LaviniaNext

Resum: 

El coronavirus ha posat de manifest que la nostra relació amb els animals i el medi ambient és insostenible, ja no només en termes ètics i de sostenibilitat, sinó de salut. Des de FAADA ens expliquen com es podrà traduir aquest debat en fets.

Es creu que l'origen del coronavirus es va produir en un mercat d'animals vius de Wuhan. A més, aquest virus - i el seu consegüent confinament - han donat un respir a la natura que ha seguit desenvolupant-se a nivells molt més favorables que quan nosaltres circulàvem lliurement pel planeta. I en l'àmbit més domèstic, el teletreball ens ha permès gaudir i cuidar millor dels nostres amics peluts. Aquests fets, entre d'altres, han encès un debat social que venia gestant-se des de fa anys: hem de canviar la nostra relació amb els animals i el medi ambient? Com?

Per esbrinar-ho, parlem amb la presidenta de FAADA, Carla Cornella, i les tècniques de l'entitat d'animals domèstics, Eva Fornieles, Alba Jornet i Noe Terrassa i d'animals salvatges, Míriam Martínez, Andrea Torres i María Moreno.

El coronavirus canviarà la nostra manera de relacionar-nos amb els animals de companyia?

És molt possible que sí, ja que moltes persones han estat molt més en contacte amb els seus animals de companyia i poden haver descobert informació que no tenien en compte abans. El fet de gaudir més temps amb ells, permet observar-los més i reconèixer millor el seu caràcter i el seu estat emocional.

Des de FAADA heu fet una petició en línia per demanar a les administracions locals, comunitats autònomes i al ministeri d'afers socials ajudes per les famílies interespècie en situació de vulnerabilitat. Com creieu que rebran aquesta petició?

Ens consta que l'han rebut bé, ja fa anys que estem assessorant i també col·laborant amb administracions com l’Ajuntament de Barcelona, amb qui hem aconseguit resultats molt bons.

Al Govern central els hi vàrem comunicar que faríem la petició i els va semblar una bona iniciativa. Hi ha sectors polítics que comprenen perfectament el vincle interespècie, de fet, un dels grans èxits que hem viscut en el marc del projecte en l'àmbit polític, ha estat l’acompanyament recent a l’oposició de l’Ajuntament de Madrid que ha permès preparar l'argumentari per a incloure les famílies Interespècie com una família més, iniciativa que s’ha aconseguit amb tots els partits a favor.

I a Barcelona?

A Barcelona s’ha entès la necessitat i ja s’han atès i valorat més de 140 casos de persones en situació de carrer amb els seus animals i uns 200 casos en situació de vulnerabilitat, dels quals hem pogut valorar si hi havia un bon vincle o no, i hem actuat quan calia. Això ens ha portat a fer formacions presencials i en línia específiques als tècnics municipals de les àrees de Serveis Socials i ONGs involucrades en persones vulnerables perquè tinguin els recursos i les eines bàsiques pel seu dia a dia.

La crisi econòmica derivada del coronavirus pot afectar els animals de companyia?

Hi ha preocupació pel possible augment de l’abandonament a conseqüència de la crisi econòmica, que també pot afectar a l’assistència veterinària dels animals de les famílies amb escassos recursos, també té una possible afectació sobre els ingressos econòmics de les protectores d’animals a causa de la baixada de socis i padrins. Així doncs, les expectatives no són favorables ni pels animals ni per les entitats de protecció animal que haurien de fer front a un augment de l’entrada d’animals i menys ingressos, a part de la possible baixada de les adopcions.

Quines semblances i diferències pot haver-hi respecte a la crisi del 2008?

El 2008 la crisi va ser bàsicament econòmica i social, en aquest cas també hem d’afegir la variable sanitària. Al mateix temps, hem de considerar que probablement no serà l'única pandèmia a la qual estarem exposats en el futur, per aquest motiu és imprescindible que prenguem consciència que l’origen de la pandèmia, un cop més, està estrictament relacionat a com els humans tractem els animals, especialment a l'hora de consumir-los. El sistema alimentari mundial, tal com el coneixem ara mateix, no és gens sostenible, ni segur, ni saludable.

Estarem més conscienciats en aquesta ocasió?

Esperem que ara, a causa de la crisi, entre tots i totes prenguem més consciència de tot plegat i canviem els nostres hàbits en vers els animals, pel que fa al seu consum, comerç i també al seu ús pel nostre entreteniment.

Arran del confinament, pot créixer el nombre de persones que vol adoptar?

Efectivament, és molt probable que, després de dos mesos i mig sense haver pogut entregar animals en adopció, ara es recuperin totes aquelles persones que estaven pendents d’incorporar un nou membre a la família. Addicionalment, també és probable que hi hagi un increment en les noves famílies disposades a adoptar, ja que el model del teletreball està implementant-se més àmpliament permetent conciliar la vida familiar amb la professional més fàcilment.

La natura sembla haver recuperat una mica el terreny que fa tants anys que li neguem. Pot fer això que les ciutats es creïn a partir d'ara tenint més en compte els espais naturals i hàbitat dels animals salvatges?

És complicat abordar-ho en el model de ciutat que hem construït on, des de l’inici, la planificació de la ciutat i les carreteres s’han construït sense respectar la natura, ocupant i envaint molts espais naturals i fragmentant els ecosistemes. Sense dubte, després del que hem viscut i d’haver vist que la natura i els animals han respirat millor durant aquest temps que hem estat confinats, és important que reflexionem sobre el fet que la nostra presència els perjudica, i que procurem contrarestar-ho d’alguna manera per tal d’afectar-los menys o inclús afavorir-los.

Els mercats d'animals vius, a més de ser una font d'infeccions, són un clar àmbit de maltractament animal. Creieu que el comerç amb animals es veurà limitat o es pot arribar a erradicar per la crisi sanitària?

Acabar amb el comerç d’animals salvatges per complet és una utopia que ara mateix essent pragmàtiques no veiem factible, tot i que no amaguem que per nosaltres seria la solució ideal i desitjada. Lamentablement, el món no està preparat, o millor dit, no ho vol estar ni està disposat a fer “aquest sacrifici”. Això és perquè l’ésser humà sempre anteposa l’economia i els seus interessos per sobre de tot... evidentment per sobre del benestar dels animals i inclús per sobre de la salut i la seguretat de la humanitat.

Això sí, aquesta crisi sanitària ha deixat clar que no podem seguir com fins ara, i que el comerç dels animals salvatges (entre d’altres) és un clar risc per la sanitat mundial. Per tant, hi ha una pressió molt gran per a regular el comerç dels animals salvatges a escala mundial que no pot ser ignorada.

Esteu portant a terme algunes actuacions per aconseguir posar fi al comerç d'animals salvatges?

Actualment totes les entitats de protecció animal estem pressionant i exigint a les diverses administracions, a la Unió Europea i a l'OMS, per tal que facin el pas i ho regulin bé, i per tant restringeixin, el comerç d’animals salvatges.

A escala europea i nacional, FAADA, dins de la Coalición para el Listado Positivo i d'Eurogroup for Animals, estem treballant per a la implantació d’un Llistat Positiu a escala nacional i europea. És a dir, la creació d'un llistat d’espècies la tinença i comerç de les quals estiguin permeses, quedant prohibides totes les altres.

Aquest és el mètode més efectiu, fàcilment executable, de menor cost i l'únic, avui dia, que ha resultat eficaç des d'un punt de vista preventiu, a l'hora de reduir el patiment dels animals, i els riscos que la seva tinença i comerç comporten per al medi ambient, la biodiversitat, la seguretat humana i animal, la salut pública i la salut d'altres animals.

I, concretament, per erradicar els mercats?

Respecte als mercats d’animals salvatges vius, sí que creiem que no hi ha cap alternativa a la prohibició. A part que els animals pateixen moltíssim en aquests llocs i estan en unes condicions inhumanes, es crea un ambient ideal per a l’aflorament i la transmissió de malalties. Per tant, des de FAADA, juntament amb moltes altres entitats de protecció animal, estem pressionant per al tancament i prohibició total dels mercats d’animals salvatges vius.

Quant al turisme, serem més responsables a l'hora de viatjar?

Predir si serem més responsables o no és complicat, i més tenint en compte la història de la humanitat, que acostumem a oblidar-nos de seguida de tot i a actuar egoistament, tornant a entrar en el bucle del consumisme. Però el que sí que tenim clar és la necessitat d’instaurar un turisme responsable en tots els seus àmbits, i ens alegra veure que el sector turístic ha vist que un turisme més sostenible és necessari. Així que confiem que el turisme a partir d’ara sigui més responsable i sostenible, tant amb el medi com amb els animals.

I en termes de salut?

El contacte directe amb la fauna salvatge comporta un risc molt elevat de transmissió de malalties (en totes dues direccions). Moltes activitats turístiques comporten un contacte molt proper amb els animals que sempre hem defensat que no era bo pel seu benestar i ara mateix també seran qüestionades pel que fa als termes de seguretat i risc sanitari pels humans. I esperem que, tot i que fins ara no se’ls ha donat importància al patiment de tots els animals involucrats, tenint en compte la qüestió sanitària, ara sí que es faci un replantejament seriós.

També hem de considerar que nosaltres també els hi podem transmetre malalties (doncs la zoonosi funciona en ambdues direccions). Això vol dir que l’ésser humà també hauria de tenir cura de no introduir/transmetre malalties a les poblacions d’animals lliures, en especial a aquelles la supervivència de les quals ja es troba amenaçada.

Per acabar, sobre què hauríem de reflexionar o què hauríem de canviar per extreure de la crisi del coronavirus quelcom positiu?

La conclusió que nosaltres traiem és que la responsabilitat de tot plegat no és ni de la Xina ni dels animals, sinó de la relació que els éssers humans tenim amb els animals. És a dir, del que l’ésser humà fa amb ells: els capturem, els transportem, els mantenim en condicions deplorables i els reproduïm com volem per tal de consumir-los, comercialitzem amb ells i els utilitzem per al nostre entreteniment.

Hauríem, doncs, de replantejar-nos com els tractem i considerar que no estan al planeta per servir-nos, són éssers que tenen el mateix dret a viure amb llibertat i sense ser explotats. Reduir al màxim el seu consum, deixar de comercialitzar amb ells i deixar d’utilitzar-los per a l'entreteniment.

En definitiva, canviar la nostra relació amb la resta d'éssers vius.

Sens dubte totes aquestes accions comportarien una gran millora tant per la fauna en general com pel planeta i els seus ecosistemes.

Afegeix un comentari nou